Hàbil, l'Homs...

Juan Carlos Alonso Anglada. Flaçà.

Després de la votació per a la formació de la mesa del Congrés dels diputats on 10 vots, presumiblement dels nacionalistes bascos i catalans (2 del PNB i 8 de PDC) van afavorir l'elecció de la candidata del PP i van donar la vicepresidència 1a a Ciutadans, amén d'una secretaria, em va fer la impressió que en Quico Homs i els seus havien perdut la xaveta.

Avui, després de la votació d'aquesta mateixa mesa del Congrés, he vist clar que era una jugada mestra d'en Quico i els seus per demostrar que Ciutadans és el partit a combatre, l'enemic més fort contra els catalans. Tots els votants s'han abstingut excepte els dos diputats de Ciutadans, que hi han votat en contra; cria corbs...

I en Quico, que ja intueix que hi haurà terceres eleccions, ha deixat palesa la traïdoria dels d'Albert Rivera i així podrà recuperar els vots, tan necessaris per aconseguir el grup parlamentari, ara negat, en la propera contesa electoral. I a les properes catalanes també. Hàbil, l'Homs...

El gran entès,

Boronat Lecha

Pere Brunsó Ayats. Banyoles.

El DdG em permet escriure, de tant en tant, articles de caire neurocientífic. Al senyor Boronat Lecha, descendent de família espanyolista per via materna, li agrada posar cullerada en cada article que escric de caire polític (DdG, 23/7/16).

«Home de poca fe» i «home que no acaba d'entendre» (l'independentisme) és el més amable que m'ha dit el senyor Boronat Lecha, el gran entès. M'entra, però, la sospita que el que realment vol és que l'inviti un dia i li pagui un sopar per parlar del tema en un dels restaurants de luxe que ell creu que jo freqüento.

La política de pactes

al Govern espanyol

JOSEP MARIA BOSCH. girona.

Les darreres eleccions generals van fer paleses algunes coses:

- Que Catalunya i el País Basc, almenys des d'un punt de vista sociològic, no són Espanya.

- Que a Espanya, com més corrupte i antidemocràtic és un partit, més vots obté.

- Que el PP va guanyar les eleccions, d'una manera clara.

- Que el poble espanyol aposta per una política de pactes, en àmbit estatal.

És evident que durant els anys de majoria absoluta del PP, s'ha produït una autèntica «dictadura», que ens recorda la dictadura dels avantpassats del PP, que fa que cap partit, tret del seu «fill» de Ciutadans (fet a la seva imatge i semblança), vulgui saber res amb el partit de la corruPPció.

Ara bé, crec que hem arribat a un punt en què s'han d'oblidar totes aquestes actuacions poc democràtiques del PP (o és que pensàvem que es convertiria en el partit de les llibertats?) i s'ha de posar fil a l'agulla per començar una nova legislatura.

I, aquí, és on el PSOE té la seva gran oportunitat:

- Oi que en Rajoy, tacat per la corruPPció pels quatre costats, que no sap ni parlar i només s'expressa «en cristiano», no pot representar un país que es vol dir avançat? Doncs s'imposa un altre candidat

- Oi que la llei Wert ha estat una de les lleis més involucionistes de la pasada legislatura? Doncs es deroga.

- Oi que el TC fa «pudor de PP» des de fa alguns anys? Doncs s'exigeix netejar-lo.

- Oi que la «llei mordassa» fa tuf de franquisme? Doncs es canvia.

- Oi que Fdez. Díaz no és, només, un impresentable, sinó l'escàndol més gran de la Democràcia? Doncs se l'envia al SenatÉ abans de la seva «demolició».

- I, així, fins a anul·lar, una a una, totes les bestieses del PP dels darrers anys.

- Oi que a la Constitució hi ha una sèrie d'articles que es van posar amb l'amenaça dels militars? Doncs es treuen tots, amb llum i taquígrafs.

Amb tot això, es farien innecessàries unes terceres eleccions i, entre tots, hauríem aconseguit -qui ho diria? - democratitzar el temible PP.

Una misèria més

que miserable

Joaquín Durall. banyoles.

Moltes multinacionals per informar dels seus productes et fan trucar a un 902..., de pagament.

Sembla mentida la mesquinesa humana com prolifera, fins amb els comerciants de beneficis astronòmics, que no tenen compe?tència. Em sembla roí i miserable que, a sobre de preguntar pels seus productes, t'atraquin miserablement amb telèfons de pagament.

En la meva vida trucaré a cap d'aquests mesquins. Us prego a tots que feu el mateix.