En el referèndum del Brexit, els vells van triar un futur que els joves no volien. La gent de més edat va votar per sortir de la Unió Europea, i la més jove per quedar-s'hi. I van guanyar els primers, tot i que seran els segons els que en patiran unes conseqüències que poden marcar les seves vides. Però també cal advertir que els joves es van deixar fer, ja que es van abstenir més que la resta. En un acudit, un jove diu a un vell: «gràcies per espatllar el meu futur», i el vell li respon: «si haguessis anat a votar!».

El panorama que dibuixen les enquestes en un hipotètic referèn?dum català per sortir de l'Estat espanyol és justament el contrari: marxar és l'opció preferida dels més joves i decau a mesura que s'incre?men??ta l'edat. La pregunta directa per la independència obté una respos?ta favorable del 58% entre les persones de menys de 34 anys, que baixa fins al 41% en les més grans de 65 anys. La resposta negativa funcio?na exactament al revés i va del 29% dels més joves al 51% dels més grans.

En el referèndum britànic van ser els anglesos de més edat els que van abocar-se a favor d'un canvi radical, convençuts que era la millor manera de superar les dificultats que tenallen les classes mitjanes i tornar als temps idíl·lics, quan Bretanya governava el món i els bri?tons estaven orgullosos del seu imperi; fins i tot els que treballaven de fosc a fosc a les fàbriques i a les mines. Els més joves, en canvi, opinaven que aquest món de glòries passades no pot tornar i que el futur transita per tenir les portes obertes i formar part d'un projecte més gran.

En un referèndum català passaria el contrari, si fem cas de les enquestes. La gent de més edat votaria a favor de deixar les coses tal com estan, per la por de les conseqüències negatives que sempre acompanya qualsevol canvi, mentre que els joves serien els més disposats a arriscar-se i provar una cosa nova que els sembla engrescadora, encara que no ofereixi més garanties de les que cadascú es vulgui creure. I com a Gran Bretanya, l'abstenció generacional podria ser determinant per al resultat. En el conjunt de la població les opcions estan tan igualades que la victòria cauria del costat amb menys mandra o amb més capacitat de mobilitzar els seus.

Però totes aquestes hipòtesis es refereixen a un referèndum que l'Estat no està disposat a permetre, i que si es convoca de forma unilateral se celebrarà enmig d'una situació més aviat tempestuosa, un fet que influiria més que tota la resta.