UN SETEMBRE D'INFART

04.08.2016 | 00:00

D«L'opinió pública és un poder al qual res es resisteix» (Napoleó Bonaparte)

esprés de tant parlar-ne, ens estem acostant al temut «xoc de trens» en ple període estiuenc. L'agost ens donarà una petita treva, però el mes de setembre el clima polític serà intensíssim. Ja podem definir-lo com un setembre d'infart.
No només pel clima de confrontació declarada entre Madrid i Barcelona sinó perquè, a més, és un enfrontament que es lliura en un marc de febleses i incerteses per ambdues parts. Al parc de la Ciutadella amb una qüestió de confiança al president de la Generalitat a la cantonada i la incertesa dels pressupostos, i a la Carrera de San Gerónimo, amb una investidura encallada, sense govern a la vista i amb l'amenaça d'unes terceres eleccions.
Durant aquests dies de juliol, però, hem vist que tothom està disposat a jugar fort. Ja sigui per convicció o per necessitat. L'aprova?ció de les conclusions del procés constituent després de l'advertiment del Tribunal Constitucional és una mostra que el Govern català i la majoria que dóna suport al procés estan disposats a «tirar pel dret». La reacció del Govern espanyol i la negativa al suport per la configuració del grup parlamentari del Partit Demòcrata de Catalunya per part del Partit Popular, també dóna ?senyals que estan diposats a «anar a totes».
El que potser ha sobtat més ha estat la reacció del Tribunal Constitucional. A diferèn?cia d'altres ocasions similars, «l'estat» ha volgut jugar amb els temps. Fins en aquest darrer cas, el Tribunal Constitucional ha fallat sempre sense tenir gaire en compte el moment polític i les conseqüències que les seves resolucions podien tenir entre l'opinió pública catalana. Encara que no ho pugui semblar, és un mostra d'un canvi d'estratègia. Ja sigui per debilitat o per intel·ligència.
Estem acostumats que el tacticisme estigui molt present a la política catalana -de fet, és una de les seves grans debilitats-, però no estàvem tant habituats que ho estigués en la política espanyola. Fins el passat 20-D. I d'ençà d'aquelles eleccions, tota la política espanyola és pur tacticisme. Tots els actors polítics pensen a curt termini i en són una mostra les negociacions per intentar formar govern. També en la manera com s'està afrontant el repte català. Sembla com si l'Estat i el Govern català entenguessin que han arribat al moment clau, com si ?s'ha?guessin deixat enrere els preàmbuls i vagin a jugar les seves cartes en la partida decisiva. Una partida que es juga sobretot davant l'opinió pública. Estem en aquell moment del joc en el qual cada error es paga i el qui s'equivoca ho acaba pagant.
És per això que és tan important la gestió dels temps polítics en aquesta tardor tan intensa. No només pel que ens ve a sobre en els propers mesos, sinó perquè les forces són més escasses del que ens pugui semblar. En àmbit espanyol, per la impossibilitat de formar un govern estable i per la soletat del principal partit espanyol. I en àmbit català, perquè la fotografia del 27-S s'ha mogut amb l'aparició dels «comuns» i l'eix nacional ja no és l'únic eix present en la política catalana. Cap de les dues parts està prou sobrada de forces per encarar un xoc que serà dur i que desgastarà les dues parts. Els principals actors no tenen una majoria social incontestable al darrere i d'aquí la importància de calcular bé cada pas, gestionar intel·ligentment la situació i no equivocar-se. El tacticisme dominarà l'escena política en els propers mesos i el qui faci un pas en fals, tindrà les de perdre.
Tant el Govern català com el Govern en funcions de Rajoy tindran molt present que pot tenir cada pas que donin entre la seva opinió pública. Ja que en un context de «xocs de trens», l'objectiu és aconseguir eixamplar la majoria social i, sobretot, que ?l'opinió pública culpi l'altra part d'haver arribat fins a l'actual situació. Per això el càlcul polític tan evident en aquests dies de canícula.
Al final, com sempre, serà l'opinió pública qui acabarà definint com evoluciona el conflicte. I serà l'opinió pública qui decanti la balança.
Viurem un setembre intens des de l'inici. Per la decisió que prendrà el Tribunal Constitucional respecte a la mesa del Parla?ment, però també per una diada que torna?rà a mobilitzar milers de catalans i sobretot per la qüestió de confiança al president Puigdemont. Un mes políticament intens en el qual l'opinió pública hi tindrà molt a dir. Qui deia que no era important la comunicació política?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema