Francesc Homs té raó: es queda sense grup parlamentari a causa de la desconnexió retòrica i "contumaç". Aquest fet demostra que les Corts espanyoles són el regne de l'arbitrarietat. I el fet contrari també ho hauria demostrat. La fàbrica de les lleis és una màquina d'interpretar-les a conveniència. Els que decideixen com ens hem de comportar fan el que els sembla, i amb el mateix reglament i en idèntiques condicions donen o prenen grups parlamentaris segons el seu humor.

El reglament del Congrés diu que poden formar grup parlamentari, entre d'altres, els diputats que hagin obtingut "el 15% dels vots corresponents a les circumscripcions en què haguessin presentat candidatura". Una redacció poc precisa: el 15% es refereix "a cadascuna" de les circumscripcions o "al conjunt"? Haver introduït al text una o altra paraula hauria deixat les coses més clares, però la claredat sol ser una assignatura pendent als textos legals espanyols. S'ha aplicat habitualment la segona interpretació, la del 15% del conjunt, i CiU ha anat mantenint el grup parlamentari.

Però també s'ha atorgat grup a partits que no arribaven a aquest 15%. Li va passar a ERC un any que es presentar a València i les Balears, amb uns resultats simbòlics que li enfonsaven el percentatge global. Es va interpretar que només comptaven les províncies on ?hagués obtingut diputat, però d'això el reglament no en deia res. Un cargolament ?interpretatiu fruit de la voluntat política. La mateixa a la qual ara apel·lava el PDC amb la proposta d'una altra interpretació agosarada: que es ?considerés superat el 15% pel sistema de calcular la mitjana ?aritmètica dels percentatges provincials. Està agafat pels pèls, perquè el reglament és molt clar quan es refereix al "15% del vots" i no a "una mitjana de percentatges superior al 15%", però un cop més s'apel·lava a les raons polítiques. I la idea no va ser mal rebuda: líders d'altres grups ?parlaven de la "cortesia parlamentària" com a argument de pes.

Però la mesa del Congrés ha decidit que no era hora de cargolar les interpretacions, sinó d'aplicar la norma amb rigor. El rigor regla?men?tari també és una qüestió de voluntat política. Els altres grups han ?abandonat la cortesia amb els exconvergents, Homs s'ha quedat amb un pam de nas i el PDC, amb tres milions d'euros menys com a càstig per una desconnexió retòrica i altres pecats menors. I tot això, amb el ?fantasma dels vots misteriosos surant en la dimensió desconeguda.