La Devesa "dance floor"

06.08.2016 | 08:12

Ens l'agafem amb paper de fumar. Ens estem convertint en uns professionals de la queixa, que, cada vegada més, apareix de forma preventiva, "abans de". Massa sovint els veïns ens pensem que el barri, pel sol fet de viure-hi, és nostre i que això ens dóna dret a decidir -a voltes amb el dret a decidir dels nassos!- què s'hi pot fer i què no. Els de la Devesa de Girona -un parc que només s'omple deu nits l'any, per Fires, de gent que s'hi pixa?- per exemple, s'oposen a l'Escape Festival, esdeveniment inèdit que avui s'estrena a la ciutat, esgarrifats davant la perspectiva d'haver de suportar el soroll que emanarà de la música tecno amplificada per obra i gràcia d'algun discjòquei estranger -xumba xumba entre plàtans, tot un drama-. Dotze insuportables hores eternes de decibels flotant per l'ambient per culpa d'un "concert exclusiu" que privatitzarà un espai públic, segons s'afirma en la capçalera digital ariet.com, l'abanderat de la "comunicació crítica de les comarques gironines". Parèntesi: les entrades més cares de l'Escape Festival valen 35 euros, uns sis paquets de tabac: exclusiu? Sofrir en Rod Stewart a Cap Roig en costava 250 pel cap baix.

A la Devesa, diuen els veïns usufructuaris del parc, s'hi poden fer "concerts acústics, sigui de jazz (sense guitarra elèctrica, per tant, no fos cas), clàssica o representacions de teatre per a 200 o 300 persones (sic)". L'Escape, en tant que festival novell, potser serà un èxit o potser un fracàs; demà ho sabrem. Però, i si li atorguem el benefici del dubte?

A Barcelona, l'aposta pels festivals de música urbans ha resultat un èxit rotund per obra i gràcia del Sónar -més xumba xumba- i del Primavera Sound, que, si fos pels veïns, ja no existirien; per sort, l'Ajuntament no els ha fet cas. Salvant totes les distàncies, infinites, per una nit d'estiu Girona deixarà d'estar deserta, molt a pesar d'alguns vells rockers que tenen tot el dret de queixar-se; ara, programar activitats al parc o confeccionar l'agenda cultural de la ciutat no els correspon en exclusiva. Els plàtans no són, només, seus. La ciutat, tampoc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema