o totes les mirades estan posades aquests dies en Mariano Rajoy, de puntetes a la vora del trampolí per llençar-se a la piscina (o no). Per al seu alleujament, algunes s'han dirigit cap al secretari d'organització de Podem, Pablo Echenique, després que es conegués que va tenir un assistent sense donar d'alta a la Seguretat Social. No se sol especificar que el polític té un grau de dependència del 88 per cent a causa d'una atròfia muscular espinal perquè les seves fotos són prou reveladores. La malaltia no li impedeix exercir com a científic titular del CSIC i professor universitari. Compagina la seva carrera brillant en Físiques amb els seus càrrecs en el partit morat i a les Corts d'Aragó, però precisa ajuda per a les necessitats personals més bàsiques. Després de reconèixer que no va estar bé, Echenique ha relatat que primer va contractar el seu cuidador a través d'una empresa, i quan aquesta va desaparèixer, ho va fer directament tot i saber que el treballador ja no pagava les seves quotes per no tenir recursos, per no deixar-lo a l'estacada. Algun expert en temes fiscals ha aclarit que una tasca com la que es descriu (una hora diària) no estaria ni tan sols subjecta a cotització, però en qualsevol cas el mateix dirigent de Podem ha entonat el mea culpa i la caverna en ple ha demanat la seva dimissió. No és una gran broma hispana embolicada en paper de regal pel 80 aniversari de Pilar de Borbó, la infanta que va mantenir durant quatre dècades una societat opaca a Panamà, i que va reunir dos reis i una reina al voltant del seu pastís d'aniversari fa un parell de dies a Calvià. No és un parèntesi mentre s'aclareix als tribunals si el PP és o no una organització dedicada a la corrupció. Un país com aquest, a la cua d'Europa en serveis socials, ha anat a passar comptes a un "cascao" (així s'autodenomina Echenique al seu premiat bloc De retrones y hombres, des del qual dóna una visió integradora de la discapacitat). Proposo que després d'escorxar-lo anem a preguntar a aquests milers i milers de persones, sobretot llatines i sobretot dones, que s'asseuen als parcs al costat dels avis pels quals vetllen en tot el país si són a la Seguretat Social, i quantes extres tenen. Els paguen les famílies el que poden i com poden mentre l'Estat se'n desentén.
En efecte, s'escandalitza amb Echenique una Espanya que suma gairebé 200.000 llars amb alguna persona amb discapacitat i més d'1,5 milions en què s'atén gent gran, que compta només amb un 3,5 per cent de gent gran amb ajuda a domicili, un 2,8 per cent amb teleassistència, un 3,8 per cent amb una plaça en residència i un 0,5 per cent amb plaça en centre de dia. Una Espanya el Govern de la qual va retallar fins a l'indecent les pagues per dependència aprofitant la crisi i va extingir el 2012 la cotització a la Segu?retat Social de 145.000 cuidadores de gent gran (el 85 per cent del total) que a tot estirar cobraven una mica més de 500 euros al mes. L'Espanya la llei de Dependència de la qual es regeix per la màxima "que cadascú es carregui el mort". Aquesta Espanya de les amnisties fiscals als milionaris fa la prova del cotó a Pablo Echenique perquè és estiu, les negociacions postelectorals estan encallades i perquè tot ha de ser culpa de Podem. Per sort, el polític ja ha regularitzat la seva situació, ja que ara és la seva dona la que s'ocupa d'ajudar-lo. Doncs tot arreglat. A ningú li importa si ella, biòloga molecular, cobra i cotitza per aquest treball. Se sobreentén que l'encàrrec de tenir cura va en la seva naturalesa femenina. Tot molt legal.
