L'entrebanc és el mateix de fa una setmana: Mariano Rajoy. L'ofensiva per terra, mar i aire del sistema -o sigui, dels que viuen més directament del fet que funcioni el sistema tal com ha funcionat fins ara-, és espectacular.

Amb dos objectius: primer, amagar que dos terços dels votants i la majoria dels escons no volen Mariano Rajoy; segon, salvar C's com sigui. Els cal una alternativa al desgast de la dreta tradicional. En conseqüència, la pressió s'exerceix sobre el PSOE amb tots els mitjans possibles.

És cert. El PSOE té moltes claus per desbloquejar la situació. Però si vol fer la fi del partit liberal de l'anterior restauració borbònica, sols cal que faci cas de les veus que l'animen a facilitar que el líder del partit de la corrupció i de les retallades de drets econòmics i socials continuï governant Espanya.

Els més propers ideològicament al PP, C's i PNB, són tractats amb gran comprensió, malgrat que, amb el seu vot afirmatiu, s'estaria a dos vots canaris de la majoria absoluta. C's deixà clar que, amb Rajoy president, no hi ha pacte de govern. Seria la peça necessària per la seva participació activa. Comprensió general: si no ho fa així, desapareix. Però a ningú, tampoc, se li acut mirar Rajoy i demanar-li un sacrifici per la pàtria.

El PNB ha estat sempre a totes en la governació d'Espanya. Ha trobat el camí per treure'n profit sense implicar-se excessivament. Ara es veu amenaçat a Euskadi i els seus interessos electorals són prioritaris. Comprensió general. I un apunt: a finals de setembre poden tenir les mans lliures. Els històrics enemics del PSOE i els amics organitzats al voltant de Prisa no presten la mateixa comprensió al PSOE. El volen portant la palangana del pacte de les dretes. La vella i la nova. I quan el PNB estigui alliberat dels seus condicionants, ja li podran donar una bona coça al cul.