Centre comercial de Figueres, les terrasses plenes. Cues a l'entrada del Museu Dalí, carrer de Sant Pere avall. Homes amb mirada perduda aparcats davant botigues de roba, on potser les dones o núvies aprofiten els darrers dies de rebaixes. Cues a les gelateries. Els apartaments de lloguer, ocupats. Què seria de nosaltres sense el turisme francès? Què passarà amb les xifres d'atur quan acabi el bon temps?

Les xifres, i són milions de visitants més, marquen un número rècord de turistes a Espanya, que es beneficia de la caiguda, gairebé ruïna, del turisme turc i del nord d'Àfrica. Una dada, el turisme rus, que havia caigut per la crisi econòmica, revifa i Espanya és la segona destinació mundial, després de Tailàndia: els russos fugen de la Turquia islamista, de la por als atemptats i d'un possible xoc civil. Però vegin el desagradable incident a Platja d'Aro, la por a un atemptat és a tot arreu, França els ha patit d'una forma terrible, i la bogeria dels assassins és molt difícil de combatre.

Més dades, la borsa espanyola ha mogut al juliol un 40% menys dels diners que es van bellugar el mateix mes del 2015. Sembla que els calés queden fora del circuit, perquè els inversors esperen el nou Govern per moure peça. O també que hi ha menys diners per invertir.

Sigui com sigui, la normalitat passa per un Govern de transició i un acord entre partits, que lluiti contra l'atur, freni l'augment del deute públic i elimini càrrecs polítics. Però aquí i a Madrid, l'ombra de noves eleccions és molt pressent.