OPINIÓ
Editorial

El pànic és un triomf dels terroristes

07.08.2016 | 07:55

La situació de pànic que es va viure dimarts a la nit a Platja d'Aro no és inèdita. A Badajoz va succeir un fet similar el passat Divendres Sant quan un fort soroll provocat per una persona beguda en colpejar una porta va provocar una estampida de penitents i de públic assistent a una processó de la Setmana Santa. Van creure que era l'explosió d'una bomba. Algunes persones van requerir assistència sanitària. La reacció de pànic que van tenir milers de persones a Platja d'Aro només es pot explicar per la psicosi dels atemptats terroristes. No havia passat res més que un grup de joves alemanys celebrava el que es coneix com una flashmob (una acció llampec organitzada que es va posar de moda l'any 2002). A partir d'aquí, una histèria col·lectiva sense cap justificació objectiva. Uns parlaven de tirotejos i morts a la platja, d'una bomba, d'un home apunyalat... Els menys catastrofistes, de trets simulats o de persones disfressades de gihadistes. "Estàvem esperant veure passar el terrorista amb l'escopeta (...) Tenia la sensació que vindria algú i ens dispararia", han explicat alguns testimonis. És més que probable que un, dos o tres anys enrere no hagués passat res més enllà de la curiositat de la gent per saber què feien aquells nois i noies que corrien en bandada pels carrers de Platja d'Aro amb uns pals de selfies. De fet, fins fa poc es desconeixia què era una selfie. La realitat és que els recents atemptats terroristes, sobre tot el de Niça, planejaven ara en l'imaginari col·lectiu.

És la por. "Som l'ésser més poruc", segons el conegut filòsof José Antonio Marina. Explica que "tenim por als perills reals i als que ens imaginem. La por és un aliat, però quan la imaginació es posa a treballar és precís aturar el procés de generació d'imatges d'actes terroristes que posa en funcionament el nostre cervell". "Es va crear una pauta col·lectiva, unes normes noves (...) Tots comencem a córrer perquè està passant alguna cosa", ha explicat a Diari de Girona la psicòloga Gemma Crous. I l'únic que ha passat és que estem atrapats per la psicosi que generen els atemptats terroristes indiscriminats. De res serveix conèixer que la Unió Europea ha patit menys atemptats terroristes en el que portem de segle XXI que entre 1986 i 2000. O que dels més de 15.000 atemptats terroristes comesos per organitzacions gihadistes des que vam entrar al segle XXI, poc més d'una vintena, s'hagin comès en països occidentals.

A l'imaginari col·lectiu figura que ara hi ha més atemptats i més perills que mai. De fet, aquesta és la finalitat del terrorisme gihadista: sembrar el pànic. Està escrit en el manual de capçalera d'Al Qaeda des de 2004. La primera etapa dels seus objectius consisteix en "minar la confiança i la moral de les societats democràtiques mitjançant el recurs del terror il·limitat". En aquest context, quina responsabilitat tenen els joves alemanys que participaven en la flahsmob? Difícil determinar-ho, sobretot per la via judicial, més enllà que la nostra societat sempre necessita un culpable. L'Ajuntament de Platja d'Aro ha anunciat que obligarà els operadors turístics a sol·licitar permisos per realitzar aquest tipus d'activitats o perfomances. No és garantia de res. Els joves no van tenir cap voluntat de sembrar el pànic. L'origen real de la histèria de Platja d'Aro és molt més complexa i difícil de controlar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema