A Platja d'Aro m'hi paro

Després de l'ensurt de dimarts ara toca un cert reconeixement als seus èxits de dia i de nit

08.08.2016 | 13:48

No crec que a hores d´ara ja tothom sap el que va passar a Platja d´Aro dimarts al voltant de les deu del vespre i no cal entrar novament en detalls. Fins i tot he començat a llegir alguns articles basats en matèria psicològica per explicar el com i el perquè es va produir aquella reacció de pànic en confondre una flashmob de platja amb un atac. En una ràdio escolto com expliquen incidents del passat acabats en desgràcia per culpa d´una fugida massiva quan no havia pasat absolutament res. El món no viu en un bon moment, com és sabut. Reconforta conèixer alguns exemples de civisme i de solidaritat que es van viure dimarts a la nit.

El que avui em ve de gust és parlar bé de Platja d´Aro i dels bons moments que hi he viscut de dia i de nit. Per als qui som de Girona ciutat és la platja més propera (amb Sant Feliu o Sant Antoni de Calonge) no només en la distancia sinó també anímicament pel nombre de conciutadans que ens hi trobem, bé perquè hi estiuejen o perquè els ofereix possiblitats de lleure, compres i vida nocturna per visitar-la tot l´any. No hi ha una capital de la Costa Brava oficial, però la posició geogràfica central i la seva combinació de turisme familiar i més organitzat, de botigues, restaurants i discoteques, aquest equilibri l´apropa a aquesta posició més que una altra vila. Però no vull obrir cap debat o polèmica. Jo m´ho passo molt bé a qualsevol racó de la Costa Brava! Aprofito per informar que començo en breu a fer-la a peu en còmodes etapes.

Els meus nebots saben des de petits que només arribar-hi en cotxe era obligatori llançar un crit de guerra: «A Platja d´Aro m´hi paro!». Molts pobles o ciutats tenen una frase o motiu adjudicada. N´hi ha qui en surt bé i altres reben de valent. A Girona el «tres vegades immortal» fou immediatament completat amb un contundent «ple de merda fins a dalt». Més mala intenció la trobem a «Sabadell, mala pell; Terrassa mala raça» o «Valencià i home de bé no pot ser». N´hi ha de més neutres com «a la Bisbal tant se´ls fot quedar bé com mal». Simpàtics en el cas de «com a Palamós no n´hi ha dos» o gloriosos com «qui no carda a Olot no carda enlloc». A Platja d´Aro, el seu motiu els va servir per endegar fins i tot una campanya de publicitat amb aquest lema.

Crec que una de les claus de la popularitat de Platja d´Aro s´ha de trobar en un bon olfacte promocional de la gent que la va empentar als seus primers moments com a destí turístic. En vaig parlar sovint amb Joan Viñas i Bona, radiofonista nascut a Girona, popularíssim per la seva campanya benèfica (amb el Sr. Dalmau cantaven allò de «queridos niños y niñas, amados del corazón...») i un dels pioners de les relacions públiques. A mitjans dels seixanta el consistori que llavors presidia l´alcalde Joan Cargol (crec que fins al bon amic Joan Giraut he conegut tots els alcaldes de la vila) li va demanar una campanya que fes Platja d´Aro coneguda arreu d´Europa. Va néixer «El amor se cita en Playa de Aro». Probablement la inversió més eficaç feta en promoció.

Durant els meus primers anys de feina periodística a Girona, abans de marxar cap a Madrid, em vaig encarregar de bona part de la informació estiuenca al diari. L´amistat que vaig fer amb el matrimoni format pel recordat Jordi Comas i la seva dona Carme Hospital, grans pioners del turisme a la localitat a través d´establiments com el restaurant Aradi i els hotels Aromar i Costa Brava, ve d´aquells anys on una gran referència eren també el fotògraf de premsa Pablo García Cortés, Pablito, i el seu fill Paul, amb base a Platja d´Aro atesa la seva feina a l´edició especial costabravenca del diari de Perpinyà L´Indépendant. És cert que per a un jovenet com era jo llavors, tot això es complementava amb una intensa activitat nocturna. Copes prèvies al King´s, potser un plat combinat al Llevant per fer coixí i llocs com Tiffany´s, Maddox, Pachá, BB, Marius, Kamel, Caroll´s, Malibú, Paladium i molts altres són noms que estan a la memòria de moltes generacions i que conformen alguns dels millors moments dels nostres records. Ah! Platja d´Aro la nuit!

És ben curiós que malgrat l´oferta de lleure que hi ha als pobles i ciutats de les nostres comarques, quan els adolescents arriben al voltant dels setze anys indiscutiblement demanen als seus pares una primera sortida nocturna a Platja d´Aro. I això generació darrere generació, com si fos una crida genètica. Tot això ha contribuït a la llegenda, certa, de la seva vida nocturna, de la que jo ja estic retirat, però quan d´aquí a uns dies hi torni, segur que per saludar la Carme Hospital o també els bons amics Maribel i Fèlix , que han convertit el seu Simpson´s de Llafranc en el Dilema de Platja d´Aro, m´entraran les ganes de treure el cap a alguna de les seves discos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema