Amb les teves mans i els refugiats desallotjats

08.08.2016 | 08:41

Per sort per la meva consciència no m'aturo a pensar, però, si ho fes, arribaria de ben segur a la conclusió que tots els que per ventura vivim en aquest raconet del Món que hem batejat d'una manera irreal amb l'adjectiu de civilitzat, tenim la culpa de les desgràcies que estan sofrint tots els homes, dones, infants, avis i àvies que cada dia arriben a Europa, tot fugint de la mort i les feredats de les guerres als seus països. El fet que hi hagi conciutadans meus que ocupen tot el seu temps a ajudar-los sobre el terreny, fa que s'apaivagui un xic la meva mala consciència. Ja fa un temps que en Milton Sánchez i l'Eva Prujà, fundadors de l'ONG altempordanesa Amb les Teves Mans, estan a Grècia. Ja vaig explicar en un article anterior que van arribar tot conduint una petita caravana amb la pretensió de ser una petita clínica dental, per oferir un servei bucodental als refugiats, sobretot als infants. Allí es va unir a ells la Natàlia, una doctora que havia renunciat a un contracte de treball per quedar-se a ajudar.

No fa pas gaire que l'Eva m'ha enviat un correu electrònic on m'explicava que ells i tots els refugiats del campament que hi ha amagat a darrere el port de Pireu, a Atenes, havien viscut una experiència terrible i amarga com el fel. M'explicava que l'exèrcit i la policia gregues havien desallotjat part del campament; el pitjor fou les presses a l'hora de fer-ho, la desinformació de per què o d'on els portaven, la incertesa i sobretot la impotència. Veure com l'exèrcit destrueix en un instant el que ha costat molt d'aconseguir no és gens agradable -escrivia l'Eva- Al crit de "yallah, yallah" (anem, anem) els van desallotjar a corre-cuita amb una actitud agressiva d'allò més. Arrencaren de bursada les seves tendes, amb totes les seves pertinences, de manera indiscriminada i amb puntades de peu (de bota militar) les van trencar davant dels seus ulls porucs com la llebre i enfront de la multitud de nens espantats que ploraven desconsoladament. Perderen en un plis-plas la poca cosa que els quedava, que va anar a parar tot plegat a uns contenidors d'escombra?ries: els seus documents, pertinences personals, roba, mantes i joguines que es troba?ven a l'interior de les seves tendes de campanya en forma d'iglús que, des de fa uns mesos, anomenaven sa casa. Els que no van poder córrer a refugiar-se a l'altra part del port van ser obligats per la força a pujar a uns autobusos, per tal de ser traslladats a mal borràs, lluny enllà, a algun campament enmig d'un camp erm, enmig del no res, substituint l'infern sobre l'asfalt per l'infern sobre la terra erma. Ara bé ben allunyats de les mirades dels alegres turistes de butxaques plenes que estan arribant aquest estiu a la turística Atenes. Tot això ho expliquen ells i altres voluntaris independents al Facebook de la seva ONG Amb les Teves Mans.

Si més no és la demostració dura i pura que tant se val el color polític dels governants, quan estan en perill els interessos econòmics d'un país; l'ètica, la moral i la solidaritat són conceptes que destorben, perquè els diners, per malaurança, mai han tingut consciència, ni bona ni dolenta; els interessos econòmics del país units a la por que els governants actuals d'esquerra grecs tenen a perdre el govern, que no el poder (és vist que no ho tenen) per l'amenaça creixent dels partits d'extremadreta, crea un còctel explosiu que esclata en les cares dels refugiats. L'historiador anglès James Anthony Froude al segle dinou escrigué: "La por és l'origen de la crueltat". I tenia tanta raó! Ara, en ple segle XXI, es demostra amb el cas dels refugiats. Però, per benaurança hi ha persones, com el Milton, l'Eva, la Natàlia i molts altres, amb uns cors atapeïts de bondat que estan allí per ajudar-los a subsistir dels horrors dels quals fugen dels seus països en guerra i dels horrors que es troben en intentar arribar a Europa i quan ja són aquí. Ells ens recorden que, per causa d'aclucar els ulls perquè no pateixin els nostres cors, la culpa és i serà nostra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema