· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

09.08.2016 | 09:29

Moltes gràcies!
M. Teresa Vert Figueras. girona.
Sóc sòcia del Col·lectiu de Dones en l'Església per la Paritat. I el motiu de la meva carta és, en nom propi i de les meves companyes, agrair i donar les gràcies al director del centre cívic Pla de Palau i a totes les persones que hi treballen, per les moltes atencions que rebem al llarg de tot el curs.
A més de trobar-ho tot a punt per a les nostres reunions, cursos i altres trobades, hi hem afegit la tasca de posar la pancarta «Prou assassinats» (iniciativa de Xarxa Dones Girona) cada vegada que es produeix la mort d'una dona.
Aquest any també volem agrair a la Biblioteca Ernest Lluch la seva adhesió en la commemoració a l'acte del 25 de novembre, ajudant-nos a donar visibilitat a la xacra de la violència domèstica.
La festa de la nostra patrona, santa Magdalena (22 de juliol), celebrada amb un dinar, en el mateix centre cívic, va ser la culminació d'un curs ple d'activitats, i en un ambient molt familiar i acollidor, tant com ens tenen acostumades. Moltes gràcies!

Ja no som...?
Montserrat Guardiola Rovira. girona.
Alguns polítics avui dia, amb la gran obsessió d'imposar el seu criteri al país, han deixat de reconèixer que gran part de ciutadans no creuen en les seves propostes. Què dic, en la falta de propostes. Aquí podem citar el Sr. Pedro Sánchez. Potser caldria a aquest senyor contemplar la reacció de Pablo Iglesias després de les eleccions del mes de juny: hem perdut un milió de vots i hem de trobar el perquè i buscar solucions.
El senyor Sánchez de desembre a juny perd una gran quantitat de vots i parla com si tot el poble estigués al seu costat. Deixem-nos d'inicials en els diversos partits i preguntem-nos: D'on ve que estigui ressorgint l'economia? Feia anys que no millorava. Els ciutadans estem cansats del molt parlar. Volem una societat fruint del be co?mú, amb treball per a tothom, que fomenti la cultura, que protegeixi les entitats que treballen per suplir mancances, com són Càritas, el Banc d'Aliments... Apreciem els bons espais a la premsa, als polítics ja els coneixem de sobra. Tot això quedà expressat pels ciutadans el mes de juny. Per això pregunto. «Ja no som?».

Resposta a «La Devesa "dance floor"»
Bárbara Palacios López. girona.
Estem completament d'acord que la Devesa és de tots. El problema és que alguns són més «tots» que altres perquè les seves accions afecten tota la col·lectivitat.
De la mateixa manera que una petita quantitat d'abocament tòxic repercuteix en l'aigua d'un riu sencer, la realització de l'esdeveniment Escape in the Park a la Devesa no es limita als que han escollit lliurement assistir a ell, sinó també als veïns que es veuen afectats per la contaminació acústica a la intimitat de casa seva.
La sensibilització per part dels ciutadans cap a la salut i cap a la puresa del medi ambient està en alça i situacions que abans tenien una acceptació social com la del consum de tabac en llocs públics, avui ens semblen un atemptat contra la higiene, la llibertat i la raó.
Seguint amb aquesta tendència cada vegada som més els amants del silenci. La prova està en el fet que les notícies que ens han arribat sobre el projecte dels usos de la Devesa han mobilitzat el veïnat. Podria vostè, senyor Pep Taberner, aconseguir la mateixa mobilització en favor de la implantació d'aquest tipus d'activitats sorolloses al seu barri?
No es tracta de declarar una guerra. Amb bona voluntat i aplicant el sentit comú es pot arribar a solucions que satisfacin tothom. I la raó ens demostra que el remei passa sempre perquè l'element contaminant respecti el que no ho és.
És clar que hi ha una diferència entre els dos tipus d'activitats: unes reporten uns beneficis econòmics immediats i les altres es tradueixen únicament en salut i benestar a llarg termini.
Fa segles ja es va dir que ningú no pot servir dos senyors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema