Fa vint-i-dos dies, l'alcaldessa Madrenas piulava sobre l'obra de govern dels seus. Va tenir un sol retuit, d'en Carles Ribas, promotor musical a jornada completa i tinent d'alcalde a hores concertades. I és que el tuit era una broma si el relacionem amb la festa privada que dissabte vam patir a la Devesa.

Justícia social? A la Devesa, un pitjapius va cobrar 90.000 € per connectar a l'amplificador el programa llarg d'una rentadora industrial, a prou volum perquè tota la ciutat esperés amb ànsia quan estendria la bugada. A Girona hi ha senyores que cobren 5 € l'hora per netejar cases i després compren un quilo d'arròs i menuts de pollastre per fer-ne una pasterada que les aguanti dretes fins al següent servei. Les persones? Les que tenen padrins poden disposar d'un espai públic per muntar una festa privada, amb ajuts públics per tenir guanys privats que no declararan, per tenir més benefici i alhora optar a més ajuts l'any vinent. Qui no té padrins, demana de fer cinema gratuït al mateix espai i se li denega. Els barris? El dissabte anterior era la festa del barri de Sant Feliu, festa pública en espai públic, com les Fires. Es van quedar a les fosques abans d'hora i també els carrers, cases i locals. A la Devesa feien proves per l'aquelarre electrònic i es va cremar el transformador, cosa que va provocar una reacció en cadena. A hores d'ara, cap representant municipal ha dit ni ase ni bèstia. Progrés econòmic? Els assistents a la festa privada eren conduïts a dins d'una gàbia d'on no podien sortir. Begudes i menjars costaven tres vegades més que als bars del voltant, que no van fer calaix. I a fora, s'esnifava cocaïna als capós dels cotxes davant la mirada complaent de la policia i l'estupefacció del turisme familiar. Aquest era el target: la gent que es fica 60 € pel nas, que tot ho troba barat. Deu ser per això que Ribas no promou festivals de reggae. Cultura sostenible i educadora? Hi ha colles de ximpanzés que un cop per setmana es troben en una clariana, un espontani pica un tronc i la resta segueix el ritme movent els malucs i alçant els braços. El picatroncs no ens demanaria de sou 27 tones de cacauets amb closca, l'equivalent al que va cobrar un sol dels pitjapius, però culturalment seria molt més sostenible i educador. A més, els garants de la independència -encara que no sàpiguen negociar amb Madrid ni l'enderroc d'un finger- van publicitar la ciutat com Gerona.

Beneficis per a la ciutat? Que ara els pixapins són pixaplàtans. Si tot plegat no és prendre el pèl, ja em direu el que és.