Jordi Julià

14.08.2016 | 00:00

jordi Julià és una de les personalitats més sòlides i creatives de la nostra vida literària. Brillant i rigorós professor universitari, la seva labor docent i la seva producció acadèmica són de primera magnitud. Però alhora és un escriptor d'una qualitat i d'una singularitat que en dibuixen un perfil propi en el nostre món cultural. Inquiet i inconformista, s'ha endinsat en temes i formes que transgredeixen rutines i convencions. Darrerament ha publicat un llibre on, en poemes on manté l'ús de les majúscules, però obvia el recurs a la puntuació, explora les formes de comunicació associades als post-its i hi reflexiona sobre la quotidianitat, la naturalesa dels nostres sentiments i la forma d'expressar-los. Es tracta d'un llibre que ens sorprèn i que ens captiva, perquè sota l'aparença d'un joc, posa en relleu qüestions rellevants en la gestió de les emocions dins la societat contemporània. El títol del volum és precisament Post-Its, un poemari distingit amb el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni.
El llibre, com el mot, s'estructura en dues parts, Post i Its. A la primera, més curta i on se succeeixen set textos seguint un ordre invers, del 7 a l'1, Jordi Julià se centra en el mitjà, en aquest canal d'apunts succints: "Això és cosa de rics/ d'esnobs o gent ociosa/ que apunta coses inservibles" i hi recorre irònicament al llenguatge publicitari: "Aquest producte el trobareu/ a les millors papereries". La segona part -Its-, més extensa, s'endinsa al moll de l'os d'aquest suggestiu projecte literari: la comunicació cenyida a notes que deixen testimoni d'una necessitat comunicativa, de vegades anecdòtica i del tot intranscendent, però en altres ocasions d'un dramatisme contingut. Hi trobarem gestions per fer, consells, reflexions, angoixes...
En aquest Post-Its Jordi Julià ens duu pels territoris de la familiaritat que formen part de la nostra vida de portes endins, i ho fa recorrent a un suport tan humil com una nota breu sobre un paper situat en un lloc visible. I és veritat que la poesia tendeix, com ho fan els post-its, a la concisió i ens transmet intimitat. En aquests textos d'escriptura fragmentària, hi alternen des d'apel·lacions a qüestions domèstiques menors ("Hi ha pizzes al congelador", "Ens ha caigut al pati/ la pilota de bàsquet") fins a expansions emocionals ("Et necessito") i crisis de parella ("N'estic ben tipa i me'n vaig./Adéu"), passant per receptes per preparar un plat o l'enumeració de les preguntes d'un examen. S'hi perceben arreu, latents, l'absència i la fragilitat de la nostra ment, les malalties que l'assetgen, com l'alzheimer ("Et dius Eusebi Font Terrades/ Vius al carrer Dr. Oliva i Prat/ número 15 de Girona/ Si no saps tornar a casa/ pots trucar a...", "No em surten les paraules per parlar/ No em recordo de res del que m'han dit").
Llegint Post-Its tenim la sensació d'una galeria de retrats mínims de personatges en diàleg, intuïts rere quatre pinzellades esquemàtiques que ens n'esbossen aspectes essencials. Un llibre que no admet la indiferència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema