jordi Julià és una de les personalitats més sòlides i creatives de la nostra vida literària. Brillant i rigorós professor universitari, la seva labor docent i la seva producció acadèmica són de primera magnitud. Però alhora és un escriptor d'una qualitat i d'una singularitat que en dibuixen un perfil propi en el nostre món cultural. Inquiet i inconformista, s'ha endinsat en temes i formes que transgredeixen rutines i convencions. Darrerament ha publicat un llibre on, en poemes on manté l'ús de les majúscules, però obvia el recurs a la puntuació, explora les formes de comunicació associades als post-its i hi reflexiona sobre la quotidianitat, la naturalesa dels nostres sentiments i la forma d'expressar-los. Es tracta d'un llibre que ens sorprèn i que ens captiva, perquè sota l'aparença d'un joc, posa en relleu qüestions rellevants en la gestió de les emocions dins la societat contemporània. El títol del volum és precisament Post-Its, un poemari distingit amb el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni.
El llibre, com el mot, s'estructura en dues parts, Post i Its. A la primera, més curta i on se succeeixen set textos seguint un ordre invers, del 7 a l'1, Jordi Julià se centra en el mitjà, en aquest canal d'apunts succints: "Això és cosa de rics/ d'esnobs o gent ociosa/ que apunta coses inservibles" i hi recorre irònicament al llenguatge publicitari: "Aquest producte el trobareu/ a les millors papereries". La segona part -Its-, més extensa, s'endinsa al moll de l'os d'aquest suggestiu projecte literari: la comunicació cenyida a notes que deixen testimoni d'una necessitat comunicativa, de vegades anecdòtica i del tot intranscendent, però en altres ocasions d'un dramatisme contingut. Hi trobarem gestions per fer, consells, reflexions, angoixes...
En aquest Post-Its Jordi Julià ens duu pels territoris de la familiaritat que formen part de la nostra vida de portes endins, i ho fa recorrent a un suport tan humil com una nota breu sobre un paper situat en un lloc visible. I és veritat que la poesia tendeix, com ho fan els post-its, a la concisió i ens transmet intimitat. En aquests textos d'escriptura fragmentària, hi alternen des d'apel·lacions a qüestions domèstiques menors ("Hi ha pizzes al congelador", "Ens ha caigut al pati/ la pilota de bàsquet") fins a expansions emocionals ("Et necessito") i crisis de parella ("N'estic ben tipa i me'n vaig./Adéu"), passant per receptes per preparar un plat o l'enumeració de les preguntes d'un examen. S'hi perceben arreu, latents, l'absència i la fragilitat de la nostra ment, les malalties que l'assetgen, com l'alzheimer ("Et dius Eusebi Font Terrades/ Vius al carrer Dr. Oliva i Prat/ número 15 de Girona/ Si no saps tornar a casa/ pots trucar a...", "No em surten les paraules per parlar/ No em recordo de res del que m'han dit").
Llegint Post-Its tenim la sensació d'una galeria de retrats mínims de personatges en diàleg, intuïts rere quatre pinzellades esquemàtiques que ens n'esbossen aspectes essencials. Un llibre que no admet la indiferència.
