Temps de teatre

15.08.2016 | 09:10

Moltes vegades em pregunten què és el teatre per a mi i jo responc que és el lloc de la transgressió, de l'exploració i de la recerca. És el camp de batalla contra la comoditat i la rendició. Però també és el lloc de la trobada, trobada entre els que tenen alguna cosa en comú per transmetre: idees, sensacions, emocions.

Puc dir humilment que sé una mica del que parlo perquè he estat més de 35 anys en aquest ofici, repartint temps entre escenaris, aules i equips de gestió cultural. I en aquesta trobada antiga que és el Teatre, en aquesta "cerimònia" com també es podria anomenar, l'espectador hi té un paper central; però no com a convidat de pedra, sinó que construeix amb nosaltres; participa cada nit del màgic ritual, i es deixa emmetzinar voluntàriament, caminant convençut cap a dolç altar del sacrifici anomenat comunió teatral.

Per a mi no hi ha moment més bonic que els minuts previs a una representació: l'escenari està buit, un a un comencen a arribar els actors i les actrius, i lentament els fantasmes que eren allà però que no els veiem, cobren vida i comencen a respirar en cossos d'altres.

John Malkovich, en un manifest pel dia mundial del teatre, va demanar a tots els actors i actrius del món: "Que el vostre treball sigui convincent i original. Que sigui profund, commovedor, reflexiu i únic". Un altre dels grans que porta dècades de teatre sobre l'esquena a l'Argentina, Leonardo Goloboff, va explicar que ha estat 60 anys justificant la seva existència gràcies al teatre i diu: "Després de més de 60 anys de viure del teatre -no de menjar del teatre, això mai ho vaig aconseguir, ni ja m'importa-, el meu principal desig és que tothom, sense excepció, tingui la possibilitat d'estar almenys una vegada veient, sentint, participant d'un espectacle teatral; vibrant en aquesta autèntica comunió gairebé religiosa que ens agermana en una emoció o en una riallada, independentment de la llengua que es parli". I aporta una dada: "Som, per ara, els únics en tota l'escala zoològica que hem rebut l'estrany do de poder divertir, entretenir, ensenyar, sorprendre, qüestionar, estimular la reflexió i el pensament gràcies al teatre. Com executors o com a espectadors, sapiguem agrair i gaudir d'aquest privilegi".

Aquests dies arriba el Fitag i tornarem a inundar de teatre d'arreu del món la ciutat de Girona al mateix temps que intentarem enviar missatges teatrals dins l'ampolla a una dotzena de municipis propers i còmplices. Som amfitrions i consumidors al mateix temps. Som refugi i laboratori. A vegades els moments únics ens passen pel costat o els ignorem per por al desconegut. Deixaràs de prendre un glop de dolça metzina Fitag? Hi ha licors teatrals que van directe a l'esperit i no causen ressaca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema