Dia del Watusi

16.08.2016 | 08:50

El 15 d'agost de 1971, ahir feia 45 anys, Fernando Atienza i el seu amic Pepito el Yeyé estaven pescant al port de Barcelona, pescant és un dir perquè ni esquer tenien, quan van veure surant sobre les aigües el cadàver d'un home. Així comença la monumental El día del Watusi, de Fracisco Casavella, jo diria que la novel·la definitiva sobre la Barcelona i la Catalunya que van de la Transició fins als Jocs Olímpics. Des que el llibre va veure la llum, els casavellians de Barcelona celebren cada 15 d'agost el Dia del Watusi. Potser hauríem de començar a fer-ho els casavellians gironins, no en va alguns pasatges transcorren en poblacions com Begur i Figueres. La millor manera seria amb una nit inacabable d'alcohol, drogues i ball, sobretot ball, que serviria d'homenatge tant a l'autor com al protagonista.

Casavella, mort el 2008, no va estar mai ben considerat per la cultura oficial catalana. Per començar, cometia el pecat d'escriure en castellà. Per acabar, així fa la seva aparició a la novel·la l'aleshores tòtem del catalanisme, de Catalunya, dels catalans i de la catalanitat: "...se apeó un señor pequeño que daba consejos sin parar a un corro faldero que le perseguía y jaleaba cada una de sus intrincadas frases. El señor pequeño parecía un autómata con la velocidad exagerada por algún error mecánico. Un chófer, en tono más compasivo que satírico, dio con el parecido cierto de aquel rostro y un balón de reglamento deshinchado". No, Casavella no opositava a una Creu de Sant Jordi. I menys quan més endavant diu que Pujol, els socialistes catalans i inclús els comunistes "són tots cosins". "La futura clase política es de esta ciudad, son una casta, si no sale uno, saldrá otro". I això que no va veure el ridícul "suquet 2.0" de ca la Rahola.

Potser el més oportú avui és recordar com qualifica els qui veuen tota crítica al govern català com un atac al país: "Grupos parafascistas creados por el nacionalismo catalán, proferían amenazas contra quien había insultado a los pobladores iniciales de una tierra que a buen seguro no es la tierra de los libres". El Watusi és viu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema