Viatge d'uns contenidors de Girona a Gàmbia

"Amics lectors, no sé si es creuran l'èpica històrica que els narrarem. Es tracta d'omplir un contenidor de 35 tones (15m de llarg, 4 d'altura i 2,9 d'amplada)"

16.08.2016 | 09:15

Cada divendres des dels anys en què fèiem classes a l'Annexa entràrem a col·laborar amb el seu director, el polifacètic mestre, artista i activista cultural i social Llorenç Carreras, exbatlle i fill de Bescanó, i avui jubilat, president responsable de Càritas Bescanó i coordinador a Girona de l'Espai 31, juntament amb la seva amiga Montse Valentí i un grup de voluntaris que animen més de cent alumnes al llarg del curs escolar.

Entre les moltes activitats filantròpiques del mestre Carreras destaca la creació de l'associació cultural "Lacho Bají - Les Pedreres" en suport de la família Amador de les Pedreres, entre molts suports fa uns mesos vam pintar 2 cares del Carpanta menant pollastres i un pollastre gegant com a reclam publicitari per la seva venda els dimarts i dissabtes al mercat gironí.

La setmana passada va convidar la Marta Afuera amb motiu del seu sant i 5è aniversari dela PAH a Girona-Salt.

Com a col·laboració en l'organització del seu barri, anomenat del Ter, vam disenyar deu animals que viuen al riu Ter i vam decorar els balcons del carrer on es va fer el sopar amb els veïns.

El passat dimarts 9 d'agost es van explicar vuit murals de gran fomat dins els actes sobre els refugiats i la Festa Major de Bescanó. Moderar la taula rodona. Fer una passejada per diferents fronteres com els refugiats i concloure amb l'encesa d'espelmes en un mural de 4x4 metres amb els participants al seu voltant cantant "el món seria" i guardant 1 minut de silenci.

Darrerament, amb el poeta argentí-gironí Edu Sivori estem col·laborant en la promoció de la nova llegenda gironina del monjo Lepret.

I a continuació farem la crònica del darrer divendres filantròpic, dirigits per Llorenç Carreras i un alter mestre, en Ritxi, no sols teòrics col·laboradors d'aquestes associacions, sinó que sempre tenen a disposició els seus mòbils, cotxes, carteres a punt per donar-los suport. Volem escriure un reportatge d'homenatge a aquests mestres jubilats, sempre a punt per ajudar qui sigui. Amics lectors, no sé si es creuran l'èpica història que els narrarem. Es tracta d'omplir un contenidor de 35 tones (15 m de llarg, 4 d'altura i 2,9 d'amplada). El projecte està inspirat per Maria dels Àngels que és una noia de Bescanó, resident a Salt que pateix LGMD, distròfia muscular que la fa anar en cadira de rodes. La nostra amiga no es va deprimir i de més gran va assistir a diversos cursos de MIFAS i allà l'animaren a crear una associació per a nens gambians orfes i discapacitats. Comparteix projecte de vida amb un gambià, en Numo Sorra. La parella viu per l'associació MANFDOA. En Carreras, a través de Mn. Jordi entrà en contacte amb ells i va començar a demanar diaris, roba, cadires de rodes, bicicletes, electrodomèsticsÉ donant uns mesos van omplir diverses cases i garatges i un gran traster al Pont Major. Quan el primer divendres anem a veure el material quedem impressionats i molt més a la tarda quan arriba el tràiler de BCN, que ens deixà fins els dilluns a primera hora un monumental contenidor que havia d'anar cap el port de Barcelona.

En Carreras i en Ritxi, es posen en marxa per organitzar la recollida i càrrega del material. Dissabte de les 8 del matí a les 8 del vespre un 8 gambians dirigits pel Numo i uns quants gironins comencem a carregar primer a Salt amb el Tito Luis (de la família Amador de Les Pedreres), amb la seva "fragoneta" diversos viatges, i a la tarda en direcció a l'Estartit a recollir 40 matalassos en un indret turístic i sense GPS. Tot el matí vam anar fent viatges amb les fustes amb rodes portant productes amunt i avall. En Ritxi carregava al seu cotxe híbrid materials fins al contenidor. Els gambians i en Carreras ho anaven endreçant de manera meticulosa per aprofitar l'espai. No vam parar de treballar fins a les dues tocades. Uns es quedaren a dinar a Salt, i servidor amb els gambians vam esperar el cistell amb la paella gambiana d'un arròs. A mi em donaren un plat i coberts, els gambians amb una cullera cadascú compartia de la paella. Ells bevien aigua i taronjada i jo diverses cerveses. Vam menjar i riure molt i ens feren un grapat de fotos per al record. Un detall que em meravellà és que abans de dinar els gambians anaren a la font a rentar-se mans i peus i a continuació van treure un plàstic blanc i es van posar en direcció a la Meca resant i fent genuflexionsÉ

Vam tenir sort, era un dia de calor però la natura és sàvia i uns núvols ens van protegir. A la tarda vam continuar l'épica de carregar el contenidor. Els gambians, molt diligents, anaven ordenant els paquets. El més dificil va ser cap al final, pujar una furgoneta plena de materials, fent força tots plegats, però gràcies al 2 veterans, Carreras i Ritxi, amb l'ajuda del cosí, en Pol de Trullàs, que va venir en auxili amb una plataforma, vam aconseguir posar la furgoneta dins, desprès de treure un parell de neveres de grans dimensions que no deixaven tancar les portes. I en el precís moment que carregàvem els darrers matalassos que servirien de coixí a la furgoÉ en Ritxi -el conductor de la furgo- es posa la ma la butxaca i no troba el mòbil; l'espavilat Carreras diu: "cap problema, que no s'escampi el pànic!" truca amb el seu mòbil i un gambià escolta i com una mona enfiladissa aconsegueix obrir la porta i s'esmuny dins la furgo dins el contenidor i treu el mòbilÉ aplaudiments. Arriba una cadira de rodes, des de Salt, és la de la Maria Àngels que no es volia perdre la ?darrera visió del contenidor ple de gom a gom.

Postdata final, i el dijous següent de l'èpic relat, en Carreras, com cada setmana, em truca per un nou divendres filantròpic, quedem per les 11 per anar a Bescanó per dibuixar 9 il·lustracions pel "Somni d'una nit d'estiu" de William Shakespeare, per uns decorats de una festa anual de Llançà. De passada, tot misteriós em pregunta: "Dissabte, què fas?" Innocent com sempre: "disponible". "Doncs prepara't Lluís, no t'ho creuràs, la M. dels Àngels i els gambians tenen espònsors per enviar un nou contenidor a Banjul". Amics lectors no sé si es creuran aquestes crònniques, però en el moment que acabem aquest article ja fa una setmana que els tràilers carregats amb els contenidors gironins estan navegant en direcció a l'Àfrica subsahariana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema