Ja fa vint anys que reclamen solucions. Cansats d'esperar que arribi Godot amb una proposta màgica, els veïns de Garrigàs, Borrassà, Pontós i Palau de Santa Eulàlia han optat per l'acció directa.

Dilluns van tallar la N-II mitja horeta i van reclamar a Foment que resolgui, d'una vegada per totes, el nyap viari que suposen les cruïlles de Garrigàs i Pontós. Com és sabut, els cotxes que volen girar cap a l'esquerra, des d'aquests accessos, han de creuar el carril contrari. Una maniobra que garanteix la profusió de patacades i accidents dramàtics.

Segur que tots els qui fem servir sovint la N-II entre Figueres i Girona se solidaritzaran amb les accions d'aquests veïns. Jo els animo a ser persistents i a reincidir amb els talls, perquè potser així s'aconseguirà desbloquejar el problema. Els grans dinosaures com Foment no es belluguen seguint criteris lògics o racionals, però de vegades, davant les queixes col·lectives i la pluja de titulars adversos, es desvetllen i reaccionen.

Ja és trist que ens hàgim de queixar perquè ens arreglin els nyaps. Però encara és molt més fotut comprovar que, de vegades, ni les crítiques multitudinàries serveixin per moure les palanques de l'eficàcia de l'administració. Als responsables de tot aquest fenomen paranormal de rodalies ja els podem anar dient de tot que les coses no canvien.

Esperem, però, que els veïns empordanesos es trobin amb uns interlocutors molt més capacitats i sensibles. I que Foment desperti, per fi, de la seva somnolència i faci tot el possible per resoldre els problemes de circulació d'aquests dos punts negríssims.