No deixa de ser una paradoxa que, com més propostes polítiques tenim per escollir, més dubtes ens generen, més indecisos hi ha i també més potencials abstencionistes. Un món s'està esfondrant davant dels nostres ulls. Més enllà de la notícia espectacular i conjuntural en cada moment d'un nou motiu per la desafecció en una democràcia de baixa intensitat, caldria trobar el pecat original que ens ha portat on som. Al meu parer hi ha molt poc debat sobre això. El problema és que o sabem exactament què es va fer malament fa 35 anys per arribar on hem arribat o les alternatives seran només pedaços.

Com diu Gregorio Morán es va construir sobre l'hegemonia dels fills dels vencedors. Hi ha un món que ha de venir que encara està en construcció. Però en fer aquest salt tenim un problema afegit. La generació de la transició ha estat en general una generació molt egoista. Van començar molt aviat, es van acostumar al poder de molt joves i van creure que aquest era l'estadi natural de la vida. Durant un temps, a més, van tenir l'admiració dels que venien al darrere. Però s'hi van instal·lar de tal forma que en aquests 35 anys no hi va poder accedir ningú més. Això ha provocat un tall generacional en molt àmbits de la vida, però en la política és abismal.

I té moltes conseqüències. Una d'elles és que no es transmet el saber i no es transmeten tampoc les raons dels fracassos. I és possible que sense aquest coneixement tornem a cometre els mateixos errors. Si hagués de triar una raó de l'actual atzucac seria la dels efectes del poder en els líders polítics. Com més es neguen més brutals són.

Als darrers temps hi ha alguns polítics que forçats per l'hecatombe política afirmen: «Ens hem equivocat». La major part diuen allò de «no ens hem sabut explicar bé». Però en quasi cap cas diuen ens hem equivocat en aquesta qüestió o en aquesta altra. I si no t'has equivocat, per què has de rectificar i de canviar res de res? Tot i les incerteses, es necessari un relleu generacional de la política. La gent que va viure la transició comença a ser minoria. Si la vella generació se n'anés amb valoracions crítiques del que van fer malament i el perquè, segurament es generarien ponts de diàleg amb els joves que han irromput amb un to necessàriament agre davant d'una gent superba. Calen noves prioritats i nous llindars ètics. I tots aquells que creuen que les actuals onades d'il·lusió col·lectives són un error, tant les de l'eix nacional com les d'esquerres, cal que canviïn la mirada. Si això no surt bé, l'alternativa no serà continuar com fins ara. Que no s'enganyin. Si el sistema es irreformable l'alternativa serà l'extrema dreta.