L'antic joc d'estripar famosos

19.08.2016 | 09:59

Justin Bieber, cantant exadolescent (ja té 22 anys) amb un oceà de fans, ha tancat el seu compte a Instagram, on acumulava 78 milions de seguidors. 78 milions de persones interessades en veure les fotografies que l'estrella pop penjava al seu perfil; la majoria, imatges d'ell mateix en les més diverses circumstàncies. Es veu que alguns d'aquests seguidors van criticar amb paraules grolleres les fotos del cantant amb la seva darrera parella sentimental. Es va organitzar una polèmica en la qual va ficar cullerada la seva ex, i l'olla es va anar escalfant fins que es van dir coses desagradables. Llavors Bieber va decidir que prou, i va tancar la barraca.

No ha estat el primer de fer-ho. Cada vegada són més els famosos que tanquen els seus perfils en xarxes socials per no haver de llegir comentaris desagradables -insults, de fet- dels seguidors. Desconnecten del tot o es passen a algun tipus de presència a Internet que no admeti la participació; pàgines de funcionament unidireccionals. Heus aquí un fenomen interessant: famosos que no suporten el contacte real amb la gent que amb la seva atenció els fa famosos, quan aquesta gent opina d'ells amb llibertat.

I doncs, què es pensaven? Els cantants de moda, els esportistes milionaris, les estrelles del cinema i la televisió, els populars sense raó per ser-ne, tota aquesta gent que apareix tothora a les revistes de coloraines i als programes sobre les calces de les celebritats, es pensen que tothom diu meravelles d'ells? Doncs no. Des que la fama existeix també existeix la irrefrenable necessitat de malparlar del famós, de qüestionar els mèrits del triomfador, d'estripar la fama del popular, de menysprear les seves proeses i, posats a fer, d'enfangar tot el que l'envolta. Aquest exercici es practica als bars i cafeteries, a la cua de la botiga, a les pauses de la feina, als sopars d'amics, als dinars de cunyats i als aplecs vespertins de passejadors de gossos. Una altra cosa és que els encausats, judicats i sentenciats no se n'assabentin perquè mai no diríem davant seu el que diem d'ells a la seva esquena.

I aquesta és justament la paret que han fet caure algunes xarxes socials: emparats en la distància física, ocults en la massa, n'hi ha que malparlen del famós al seu propi compte, que és com dir a la seva cara. Ja se sap que si tots ens ho diguéssim tot a la cara, la humanitat s'extingiria en una salvatge orgia de violència. La simulació i la hipocresia són una part important dels fonaments de la vida civilitzada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema