Fa un any vaig escriure una columna sobre una adolescent que es banyava a la piscina del GEiEG amb burquini -paraula errònia perquè res no té a veure el vestit islàmic de bany amb burques-, tan feliç ella com les seves amigues, aquestes amb biquini. Em congratulava de la normalitat d'aquelles noies, vestint cadascuna de la manera que volia, totes rient, totes jugant. Però alertava que la imatge, en mans de xenòfobs, seria una arma racista. Els fets m'han donat la raó, i avui a platges franceses ja prohibeixen a les musulmanes els seus vestits de bany, a la vegada que, faltaria més, ja s'alcen veus aquí reclamant-ho.
Com que els motius d'higiene i seguretat ja no ens els empassem -els vestits islàmics són tan nets com qualsevol, i que se sàpiga ningu ha posat bombes en vestit de bany- s'apel·la ara a la «dignitat» de les musulmanes. O sigui, per la seva «dignitat» es vol prohibir que vesteixin segons les seves creences, encara que ho facin voluntàriament. Els europeus som tan benparits que, com que aquí no hi ha problemes de desigualtats de gènere, volem ajudar unes dones que mai ens han demanat cap ajut i només volen que les deixem tranquil·les. Ah, però els europeus ho fem pel seu bé, igual que vam anar a dur la nostra civilització als pobres negrets de l'Àfrica sense que ens ho demanessin, també pel seu propi bé. Naturalment, en un i altre cas el que menys importa és el seu bé.
Hipòcrites. A la immensa majoria dels que clamen contra el vel en piscines o espais públics els importen un rave les musulmanes, i els és igual si vesteixen així lliurement o no. Del que es tracta és d'impedir que segueixin la seva religió i els seus costums, de deixar-los clar que aquí no els volem, i per fer-ho tan útil és posar problemes al vestir com al menjar com als llocs de culte. El que passa és que queda més maco cridar «dignitat per a les dones musulmanes» que «torneu a casa, putos moros».
