Queixa al servei d'Oncologia del Trueta

Josefa asunción gonzález. lloret de mar.

He de deixar constancia de la nefasta organització del departament d'oncologia de l'hospital Josep Trueta de Girona. En el dia d'avui hi he anat com cada tres setmanas a fer el meu tractament de quimioteràpia i m'he trobat la sorpresa que en arribar m'han dit que no podien fer-me-la perquè la màquina que fa aquesta solució química està espatllada fa més d'un mes i estan esperant que vingui de Barcelona el medicament. La meva indignació es per que no m'han trucat abans per avisar-me d'això (sóc pensionista i visc a Lloret de mar i els desplaçaments van a càrrec meu) i crec que ja haurien hagut de reparar la màquina perquè té col·lapsat aquest servei de l'hospital. Des d'aquí reclamo al Servei Català de la Salut i als seus dirigents que reparin amb urgència aquesta màquina.

Com més al nord més simpatia

irene planas renedo. girona.

Gironina des de ben petita, quan tenia deu anys ja agafava la línia 1 després de l'escola per trobar-me amb la meva àvia i fer una volta.

Els quatre anys d'ESO pujant i baixant d'aquells autobusos de color groc que m'esperaven a l'entrada del carrer Nou quan em veien córrer des de la Casa de Cultura. Dos anys de batxillerat pujant la bici plegable dins de l'L1 perquè el pendent de tornada a casa era impossible. I ara farà el tercer any a Barcelona que, en tornar a casa, no puc evitar preguntar-me per què no tots els conductors d'autobusos són com els de la L1.

Gràcies per la vostra companyia, empatia i afecte!

Les últimes vaquetes?

eulàlia isabel rodríguez pitarque. torroella de montgrí.

Això és el que desitjaria: que les vaquetes d'enguany de Torroella fossin les últimes. Alguns teníem l'esperança que ja no es farien, però quan vaig veure que continuaven treballant al descampat que hi ha darrere de casa, tot instal·lant-hi les reixes, la tanca amb fustes i preparant el terreny, vaig veure que, contra tot argument contrari, un cop més s'hi farien.

Per tant, un any més tornem a patir per aquest espectacle tots els que estem en contra de la continuïtat del maltractament dels animals. Encara que aquest cop de segur que hi haurà més assistents: per una banda, aquells que, també com jo, pensen que cal respectar els animals i, per tant, que cal acabar de totes amb un fet tan bàrbar; per una altra banda, tots els qui en gaudeixen i hi estan a favor (fins i tot vindrà gent de fora per donar-los suport); i finalment, com no, els mitjans de comunicació.

Cada any em sorprèn la gran quantitat de persones que se senten atretes per les vaquetes, que s'ho puguin passar tan bé veient com l'animal corre com esmaperdut, lligat a una corda i fent-lo anar d'un lloc a l'altre de la plaça improvisada.

M'agradaria que el proper any es fes un altra mena d'activitat festiva més d'acord amb el temps que vivim. El divertiment a costa del patiment dels animals ja no té sentit en una societat avançada; per això costa tant d'entendre la persistència dels correbous en una qualsevol festa popular. Si no és que no som tan avançats com ens pensem.