Ipensar que Espanya podria tenir un president elegit com Trump, de vegades la democràcia fa por. Sort que el setanta per cent d'espanyols van votar Rajoy, a través de PP, PSOE, Ciutadans, Coalició Canària, PNB, l'antiga Convergència i altres. Des d'aquesta unanimitat, els votants allunyaven temptacions dissolutes. Les dificultats sorgeixen a l'hora de plasmar aquest suport solidari mantenint la ficció de les diferents opcions partidistes, i ningú s'atreveix de moment a advocar per la supressió o unificació de les sigles. En el pacte proposat pels populars sota l'epígraf Coincidències PP-PSOE-Ciutadans, s'aposta valentament per un «Compromís amb la situació de Síria». En efecte, un enunciat que pot ser avalat indistintament per Assad, ISIS, Obama i Putin.
La postura dominant exigeix ??atorgar la presidència amb caràcter vitalici a Rajoy. Seria un càstig, perquè «governar és molt difícil». En temps de menor exaltació democràtica, hauria sorprès contemplar dinosaures com González, Guerra i Zapatero exercint el seu prestigi en suport d'un líder del PP. Fins i tot en aquests temps de pluripartidisme únic, produeix certa perplexitat que aquests visionaris imbuïts d'eufòria nord-coreana cap al passejant gallec no comencessin per votar-lo quan van poder fer-ho, tant en les generals de juny com de desembre. Així s'evitarien la sempre ímproba tasca de convertir els infidels, i haurien facilitat la incerta investidura. (No s'ha inclòs en la relació Rivera, perquè és probable que diposités la seva papereta a favor del PP, vista la convicció que desplega en defensa dels interessos populars).
Els entusiastes sobrevinguts del president en funcions van haver de començar fent campanya a favor del PP a les generals, en lloc de reclamar ara el sacrifici públic dels il·lusos que pensaven que hi havia altres opcions. S'al·legarà que és absurd imaginar González votant, envoltat de fotògrafs, després de mostrar la seva papereta amb la llista dels populars. En canvi, no es considera compromès que el vigent secretari general del PSOE s'alci a la cambra sagrada de la democràcia per expressar el seu suport a la dreta de tota la vida, per no parlar de l'elevat índex de corrupció del PP. Els antics líders de l'esquerra no estan manifestant la seva sobtada passió per Rajoy, sinó el seu menyspreu infinit cap a Pedro Sánchez.
Els sofistes de l'antiga esquerra recorden als reticents de la democràcia única que és imprescindible que governi Rajoy, perquè posi en pràctica el programa de PSOE i de Ciutadans. És a dir, els veritables socialistes donen suport al PP, i els que van votar Sánchez són uns traïdors que deformen l'ideari progressista. Admetent aquesta cabriola, aporta un motiu addicional per haver reclamat el sufragi al PP abans de les eleccions, amb totes les conseqüències. Vist el carisma de González, hauria arrossegat desenes de milions de votants sense necessitat de sotmetre's a una gira de mítings a bord del seu avió privat. Per descomptat, els popes del PSOE pretenien mantenir intacta la seva exemplar puresa, que s'enfanguin altres.
Cap dels socialistes històrics, que han descobert en Rajoy un líder providencial, compta amb escó al Congrés. És a dir, es pronuncien els que no es veuran obligats a votar el PP, i d'aquí només va un pas a suggerir que es pronunciïn perquè no han de retratar-se al Congrés a favor dels populars. La qual cosa condueix a una altra condició prèvia. Atès el fervor actual de González i família, per què no es van presentar a les eleccions, fins i tot en les files del PSOE si no quedava altre remei. Així podrien orientar des de dins els congressistes trasbalsats, que insisteixen que no van ser votats per facilitar l'arrendament de la Moncloa a Rajoy a perpetuïtat.
En el repertori de González i els restants xerraires de saló, callar per mostrar respecte als que han donat la cara en les urnes no és una opció civilitzada, per això es practica en països salvatges com els Estats Units. Sense tacar-se les mans, pretenen torçar el vot dels que han donat suport al PSOE durant dècades perquè un dia van respectar als seus líders. Doncs haver votat Rajoy, repliquen als que ara s'escandalitzen del seu contorsionisme. Se'ls hauria d'arrencar com a mínim el compromís que, després de la traïció, no seran els primers a retreure a Sánchez que es llancés irreflexivament en braços del PP.
