No ho veig clar

20.08.2016 | 00:00

o em sento especialment proper ni solidari amb la resolució del Parlament de Catalunya en què, fa un parell de setmanes, es van aprovar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. En les conclusions que es presenten es dóna per amortitzada la via per exercir el dret a decidir i se'ns diu que un procés pactat no és possible, i en canvi un procés unilateral de desconnexió és bufar i fer ampolles. D'aquesta manera s'exclou del procés l'opinió de gairebé la meitat de la població catalana que no pensa així.
No es pot posar en marxa un procés constituent, que per definició és un procés obert en què s'empodera la ciutadania per decidir el seu futur, havent decidit prèviament des del Poder Constituït, en aquest cas dos grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, quin ha de ser el final, quines han de ser les conclusions d'aquest procés constituent en relació amb la forma d'Estat que la ciutadania vol per a Catalunya.
A la vista de l'evolució i dels resultats, per a JxSí i la CUP la comissió d'estudi del procés constituent ja preconfigurava les conclusions, en la mesura que es tractava d'una comissió al servei d'un objectiu predeterminat, la declaració d'independència de Catalunya. Sense acceptar que del debat a la comissió pogués arribar-se a d'altres possibles resultats del procés constituent pel que fa a l'estructura de l'Estat -reforma federal o confederal de l'Estat- ni tampoc en relació amb el model de societat que hauria de formar part del debat del procés constituent.
D'altra banda, si l'objectiu real fos posar en marxa un procés constituent i no només legitimar una determinada forma d'entendre la forma d'estat, la comissió hauria d'haver tractat i debatut també sobre el model de societat i quins haurien de ser els àmbits de debat social sobre els quals s'obre el procés constituent. A la pràctica, la totalitat de les compareixences han estat limitades al debat sobre el model d'estat i en cap cas en relació amb el model de societat. Això ha significat un empobriment dels treballs de la comissió en la mesura que ni tan sols s'ha pogut entrar a plantejar un dels objectius de la comissió, que era la identificació de les reformes de canvi social, ambiental, polític i nacional que han de configurar un procés constituent a Catalunya.
La proposta que de manera més nítida ha aparegut en les compareixences per legitimar la decisió d'obrir el procés constituent ha estat la del referèndum amb totes les garanties (procés d'informació i debat), articulat a partir de l'aplicació de l'article 92. 1 de la Constitució espanyola, bé a partir de la seva aplicació directa o bé a través de la reforma de la Llei Orgànica de Referèndums. Proposta que té el suport, cada vegada més ampli, de la ciutadania, i de forces polítiques i socials.
En un estat democràtic, la millor manera d'aconseguir el referèndum seria a través d'un acord amb el govern estatal, com va passar al Quebec o a Escòcia. Que aquesta possibilitat estigui actualment bloquejada pel Partit Popular i la resta de forces defensores de l'actual Constitució, no significa que haguem d'acceptar el full de ruta que ens proposen les forces majoritàries del Parlament català. Cal treballar per crear les condicions en què sigui possible un procés realment constituent, no dissenyat exclusivament des d'una única perspectiva. Un procés adreçat a la majoria social, independentistes i no independentistes, que creuen que el poble de Catalunya ha de poder decidir sobiranament l'abast del seu autogovern i la manera de relacionar-se amb l'Estat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema