Cartes

Núria Tomàs Alsina. Parlavà.

Cada estiu, quan la sequera és més forta, surt el tema de la contaminació de l´aigua, ja que aquesta es troba en un nivell baix. Sempre es mira cap a la pagesia com a principal responsable.

L´aigua és un bé de tots i el seu consum desmesurat a tots els sectors, no només en el de l´agricultura, fa que hàgim de prendre consciència per redreçar aquest desequilibri.

Respecte a l´ús d´herbicides, tot pagés ha de tenir el certificat formatiu que el capacita i l´autoritza per a aquesta pràctica. Qui o què falla?

Els purins, l´altre gran debat. Sempre s´han utilitzat els fems i els purins com adob orgànic. I ara, amb el llibre de dejeccions ramaderes, també està controlat. Potser molesta la pudor, per això mirem de minimitzar-la: direcció del vent, enterrar-los més ràpid... Però algú es pregunta per les dejeccions humanes? Van a les depuradores, que en separen els diferents residus, però els sòlids, els fangs, també s´aboquen a la terra i el seu component és orgànic i químic. I la pudor encara és més forta.

No tot el blat de moro de l´Empordà és transgènic. Segons dades de la Dun del 2015, al Baix Empordà representava el 59,9% del total. La varietat que s´hi conrea està modificada només amb el gen del barrinador, perquè amb la tramuntana, la destrossa és important; també per les lesions que provoca aquest cuc i que poden ser punt d´entrada del fusarium verticillioides, un fong que crea micotoxines i causa greus problemes de salut als animals.

No tot és produir i guanyar diners, també hi ha responsabilitat.

Els pagesos només som un 2% i gestionem el 90% del territori. No tothom és conscient de l´esforç que això comporta. Em sap greu tot el que està passant però em dol per com ens tracten.

L´enyorat Miquel Pairolí deia: «quan el pagès llaura la terra, la venera, perquè sap que l´alimenta i contribueix al principi original i més genuí de la vida, la continuïtat de l´existència» i Josep Pla també: «ser pagès és un honor».

Què fa C´s per Catalunya?

Enric Gisbert Coll. Arbúcies.

El partit C´s creat a Catalunya per catalans nascuts aquí, com són en Rivera i en Girauta, tots sabem que es va formar precisament per anar contra la pròpia Catalunya, malgrat que intentin fer passar el contrari. Varen començar per atacar l´idioma i han anat rebutjant junt amb el PP qualsevol decisió presa per la Generalitat (fins i tot quan des d´aquí es proposa fer una llei contra la pobresa).

No s´enten que si ells viuen aquí no facin res per evitar els problemes creats pel govern central (infraestructures, manteniment de trens, hospitals, etc.) que afecten totes les persones que vivim aquí, ells inclosos. Si com diu la senyora Arrimadas el seu partit treballa per a Catalunya, ara té la gran oportunitat de desmostrar-ho. Amb la bona relació que sembla que tenen amb el PP, malgrat dir que no votaran en Rajoy (posem-ho en dubte) ara poden exigir per formar govern que es comprometin a pagar el deute pendent, que segons han informat recentment els mitjans de comunicació, el propi ministeri d´Hisenda reconeix un import aproximat de 8.000 euros. Creieu que ho faran?

La resta d´Espanya ens ha castigat

Carles Mallart. Girona.

Aquesta frase que la resta d´Espanya ens ha castigat me la va dir per segona vegada un client de Madrid dies enrere, referint-se al turisme de Girona i de Catalunya. Darrerament em pregunten: com va la temporada turística? I la meva resposta és: Similar a l´any passat però lleugerament superior, és a dir podem estar contents, però la distribució de gent i la seva procedència no és la de l´any passat, doncs segons em va fer notar un client, la resta d´Espanya ens ha castigat i se n´ha anat a la Costa Blanca, Benidorm, Marbella, Tenerife... obviant Girona i Catalunya per culpa, segons diuen, «del procés», doncs diuen «ustedes se quieren marchar, nosotros no venimos» tots aquells turistes de Madrid, Saragossa, Logronyo... que normalment ens venia amb AVE o amb els seus vehicles per dos o quatre dies. S´ha fos gairebé tot i no ha vingut, per contrapartida la procedència de francesos ha augmentat exponencialment i una cosa compensada amb l´altra fa que gairebé no ens n´hem adonat. Vaig trucar a tres restaurants de Girona amics i em varen confirmar el que dic. El client castellà ha desaparegut, almenys de moment només aquesta temporada. Quina força tenen certs partits polítics amb opinions als mitjans de comunicació que serveixen d´amplificador.

M´ha fet pensar, de debó, i un d´ells em deia: «Sabemos que se van a largar por la miopía de los políticos, no se preocupen nosotros volveremos en masa después de que ello ocurra. Nos gusta y queremos a Cataluña y a sus gentes, tierra de acogida como no hay otra». M´han fet reflexionar. Que savi que és el carrer!

Ser lliure de no ser-ho

Dani Vivern.

Benvolgut Albert Soler: dius al teu article «Pel seu bé» que els europeus «vam dur la nostra civilització als pobres negrets de l´Àfrica sense que ens ho demanessin». Cert, i així anem: amb la corrupció i les supersticions dominants als seus països han aprofitat tan malament la nostra civilització que ara tenen una distorsió social, demogràfica i econòmica de ca l´ample. I per això vénen a Europa, tot i que en detesten els costums.

I sí: a la majoria ens importen tant o tan poc les musulmanes com els esquimals o els californians. Però això no ens fa hipòcrites, com vols demostrar. Ens importen les persones concretes (musulmanes, budistes o del Betis) que tenim al costat, sobretot si els cal ajut.

Volem triar en llibertat com pensar, vestir o menjar. I aquí és on el teu discurs flaqueja: estem segurs que les islàmiques van amb vels perquè ho han triat lliurement? Aquí, no fa tant, les viudes es posaven de negre per tota la vida, tinguessin 30, 40 o 80 anys. Eren lliures de triar-ho? No. Ni tan sols era un precepte religiós, com no ho és el vel per a l´Islam. Totes dues coses són una submissió antropològica basada en la pressió social: si no l´acceptes quedes marcat.

El president de la Comissió Islàmica d´Espanya (CIE) ha declarat que prohibir el burquini, com a França, «fomentaria la islamofòbia». Prefereixo no veure-hi una lectura a la inversa. Per cert: quantes dones formen part d´aquesta CIE?

Tothom és lliure de no voler ser lliure, si això no implica la regressió de les nostres llibertats, costums i creences. Acceptaré el burquini mentre no senti queixes contra el biquini, el llom de porc als menús escolars o els pessebres per Nadal. Negar l´evidència quan això passa se´n diu ceguesa. O hipocresia.