ikolai Kondratiev (1892-1938) fou un economista rus que va ser arrestat per la policia secreta d'Stalin perquè va tenir la gosadia de proposar que el capitalisme tenia cicles econòmics de llarga durada enlloc d'enfonsar-se sota el pes de la pròpia propensió a la crisi. Va predir que els cicles de l'economia fluctuen entre els 48 i els 60 anys, essent capaços d'adaptar-se i mutar. Tot i que va participar en l'elaboració del primer pla quinquennal de la Unió Soviètica al 1920, es va dedicar a estudiar estadísticament les fluctuacions econòmiques. Va demostrar que, més enllà dels cicles econòmics de curt termini, hi ha indicis de l'existència de cicles més llargs, els punts d'inflexió dels quals coincideixen amb grans canvis estructurals i amb conflictes dins el propi capitalisme. Per això, els moments de crisi extrema i de supervivència posterior no eren un símptoma de caos, sinó que responien a un cert ordre. La teoria que va escriure la va definir com la teoria de les ones i ja la va exposar el 1924 i el 1925.
En la teoria de Kondratiev cada cicle llarg conté un període de creixement d'uns vint-i-cinc anys alimentat pel desplegament de noves tecnologies i d'una elevada inversió en capital. Llavors s'observa una baixada d'aproximadament la mateixa durada que, normalment, acaba en una depressió. En la fase alcista el capital flueix cap als sectors productius i en la de baixada tendeix a quedar atrapat en el sistema financer.
Per tant la teoria de Kondratiev hauria de ser útil per explicar la crisi actual però no ho és. La primera ona que Kondratiev troba és el període entre 1790 i 1848 en un cicle d'Anglaterra, França i Estats Units. La maquinització, la màquina de vapor i els canals d'aigua formen la base del cicle. El punt d'inflexió és la depressió de finals de 1820 i la crisi revolucionària de 1848-1851 constitueix la fi de la primera ona. La segona va des de 1848 fins 1896. Les seves bases són els ferrocarrils, el telègraf, els vaixells a vapor transoceànics, les monedes estables i les màquines produïdes per altres màquines, com va dir Rajoy un dia. La gran depressió a Europa entre el 1873 i el 1896 significa la fi del cicle. La tercera ona va de 1890 fins 1945 i les tecnologies clau són la indústria pesada, l'enginyeria elèctrica, el telèfon, la gestió científica dels processos productius i la producció en massa. La ruptura del cicle s'observa en la primera Guerra Mundial, la Gran Depressió dels anys 30 i la segona Guerra Mundial. La quarta ona va de 1940 fins 1990 essent les tecnologies impulsores els transistors, els materials sintètics, els béns de consum de massa, l'automatització de les fàbriques, l'energia nuclear i la computació automàtica. Aquest cicle va propiciar el període d'expansió econòmica més llarg de la història amb el pic màxim coincidint amb la crisi del petroli l'any 1973, a partir del qual comença un llarg període d'inestabilitat, tot i que sense cap depressió. A partir de 1990, coincidint amb el final de la quarta ona, apareixen els elements bàsics de la cinquena ona amb la tecnologia de xarxes, les comunicacions mòbils, un mercat vertaderament global i els béns informàtics, però el seu desplegament s'ha aturat i no ha engegat la cinquena ona.
Tot i que la tecnologia continua desplegant-se a una velocitat increïble, que el mercat s'ha fet més gran que mai, que la informació flueix com no ho havia fet en la història i que hi ha més capital que mai, el nou cicle econòmic no acaba d'arrencar. Les raons per explicar aquest fet no són clares perquè ens trobem davant una gran complexitat en el capitalisme. Expliquen que, durant la crisi del 2008 es van esgotar molts llibres d'El capital de Karl Marx i que molts personatges de l'elit mundial, com el mateix Nicolas Sarkozy, es van afanyar a trobar idees en els llibres de Marx. És famosa la frase del president francès quan va dir que calia repensar el capitalisme, segurament la frase que narra millor el que passa.
Un problema que explica per què no es troben solucions a la crisi global és que va més ràpida la tecnologia que l'organització, la cultura i les ideologies humanes, anant sempre en retard en qualsevol solució. Molts auguren la fi del capitalisme sense dir quin model proposen, altres preveuen un nou model amb repartiment de treball, uns altres auguren una economia de la gratuïtat (el valor marginal zero de Jeremy Rifkin) i els que més proposen continuar igual amb el risc d'arribar a un col·lapse total. Finalment un estudi de la Nasa que ha revisat els cicles més llargs de la història de fa més de 5.000 anys preveu la fi de la civilització contemporània, com va passar en les Mesopotàmiques, Xineses, Índies, Romana i Maia.
Malauradament no tenim a Kondratiev perquè ens ajudi. Les seves teories no agradaven a l'establishment soviètic i va ser condemnat a 8 anys de presó a partir de l'any 1932 a Suzdal, a l'est de Moscou. Tot i que la seva salut es va deteriorar per les males condicions de la presó, va continuar la seva investigació i va decidir preparar nous llibres. El 17 de setembre de 1938 va ser jutjat novament i afusellat el mateix dia a la seva cel·la. Stalin no va permetre que ningú gosés contradir la teoria que el capitalisme estava condemnat al col·lapse. La història, en canvi, ha demostrat que ells no van saber estabilitzar l'economia planificada i va ser aquesta la que va col·lapsar. El capitalisme? Qui sap. El post-capitalisme? La fi de la civilització?
