· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

22.08.2016 | 09:03

El Govern del nou país
Joan Garcia. GIRONA.
No sé si és que estan tots concentrats en una masia aïllada per preparar els actes de la Diada, però el cert és que el Govern català ha desaparegut del mapa. Les úniques notícies de què hem tingut coneixement al llarg de l'estiu són que el president Carles Puigdemont feia de claca de Pilar Rahola i de Joan Laporta i que el conseller Santi Vila exhibia el seu cos en una festa a Vilassar.

Del vicepresident Junqueras, que té els pressupostos a la nevera, fa temps que no sabem res. Deu estar enfeinat conreant les tomates del seu hort. L'única aparició ha sigut la de la consellera de Treball, la gironina Dolors Bassa. Bé, això d'aparició és molt dir. Resulta que set menors tuletats per la Generalitat han sigut víctimes d'una xarxa de pedòfils que ha actuat a Catalunya durant set anys i l'única resposta de la flamant consellera ha sigut enviar un twitter per dir que ja ho explicarà el mes de setembre. Fantàstic. Com que en aquest cas no pot donar la culpa al Govern de Madrid –tot i que no m'estranyaria que ho acabés fent– ha decidit fer-se fonedissa, continuar les seves vacances i esperar al setembre quan el cas, per molt greu que sigui, ja haurà desaparegut de la memòria dels ciutadans. Al setembre, toca Diada. És el nou país.

Centre Geriàtric Maria Gay
FAMÍLIA FERNANDEZ GARCIA. SANT GREGORI.
Normalment, quan es fa servir aquesta tribuna per fer referència a un centre geriàtric, gairebé sempre es com a conseqüència que algun familiar nostre hi ha residit durant més o menys temps, i volem, encara que sigui de manera resumida, fer una valoració de tot plegat.

Nosaltres hem tingut un avi en aquest centre, durant quatre anys. Va morir aquest passat dia 3 d´agost... la causa?... Aquesta vellesa que tots ambicionem, i si pot ser, amb qualitat de vida digna.

L´agost del 2012 començava aquesta recta final, i començava en un lloc fins aleshores desconegut, però del qual, amb aquests 48 mesos de trajectòria, podem fer una acurada valoració:

Un establiment amb tots els ingredients necessaris perquè tant el mateix intern com els familiars se sentin plenament atesos en tots els ambits.
Podríem fer una acurada valoració començant pel mateix centre físic i passant per la direcció-administració, personal mèdic-sanitari, auxiliars, voluntaris, germanes religioses del centre, cuina, neteja, etc. etc. No volem ni establir ordre de més a menys, sino situar-los tots al nivell més alt.

Pel fet d´haver fet molt bé tots plegats, la vostra feina, podríem dir que d´això és del que es tracta, no?.. Ara bé, pel fet que aquesta feina hagi estat feta amb aquest ingredient moltes vegades absent que és el sentit entranyablement humà de la relació centre-intern-familiars...
Gràcies de tot cor!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema