A la gairebé nonagenària Doris Buffett, germana del riquíssim Warren Buffett, li falta temps per repartir els seus diners, que no són pocs. Ha distribuït ja 134 milions d'euros entre els pobres i, als seus 88 anys, està demanant voluntaris perquè l'ajudin a donar apropiadament fins a l'últim cèntim de la seva fortuna. Es veu que no té el menor interès a ser la més rica del cementiri.

El de Doris podria ser un costum familiar en la línia del seu germà Warren, que anys enrere va anunciar el propòsit de llegar el 85 per cent de la seva fortuna -la quarta del món- a obres de les que aquí anomenem benèfiques. Però de cap manera. Això de repartir els diners entre els pobres comença a ser més aviat una tradició entre els multimilionaris americans, que estan que en llencen. O el donen a causes humanitàries, per ser exactes.

Warren Buffett ja havia cridat l'atenció quan es va queixar que, malgrat els seus 66.000 milions de dòlars de patrimoni, pagava menys impostos que la seva secretària. El magnat trobava poc adequat que Hisenda se li emportés només el 17,4 per cent dels seus milmilionaris guanys, mentre als seus empleats els treia entre el 33 i el 41 per cent de la nòmina.

Decidit a practicar amb l'exemple allà on altres es limiten a predicar, Buffett es va unir al seu col·lega Bill Gates-un altre membre del Top Ten de Forbes- per patrocinar una fundació benèfica que és ja la més important i millor finançada del món.

Per si això fos poc, els dos potentats van llançar fa sis anys la campanya "Giving Pledge" (La promesa de donar) a la qual s'han unit desenes de milionaris ianquis sota el compromís de llegar, en vida o a la seva defunció, més de la meitat de les seves fortunes. Entre els donants figuren noms ben coneguts com els de David Rockefeller, Ted TurnerGeorge Lucas, per citar només alguns dels que, en total, s'han compromès 125.000 milions de dòlars de la seva butxaca per redistribuir una mica la riquesa del planeta. Sempre tan mal repartida.

Ja a títol particular, l'inventor de Facebook, Mark Zuckerberg, va celebrar no fa gaire el naixement de la seva filla amb l'anunci que dedicarà a obres filantròpiques el 99 per cent de les accions de la seva empresa, el que a dia d'avui suposa uns 53.000 milions de dòlars. El va imitar Tim Cook, successor del llegendari Steve Jobs a Apple, que cedirà a la beneficència la totalitat de la seva més mòdic patrimoni de 785 milions, un cop deduïdes les despeses d'educació del seu nebot.

Deia Margaret Thatcher que ningú es recordaria del bon samarità si no hagués tingut diners per socórrer el seu proisme i donar peu d'aquesta manera a la paràbola de Jesús que el va fer cèlebre. No sembla ser la fama, però, el que mou aquests megamilionaris americans sobrats ja de notorietat i de calés. El camí seria més aviat el raonable convenciment que els diners deixa de ser necessari (excepte per explicar-ho, com l'Oncle Gilito) a partir de certes quantitats.

A la seva curiosa manera, els magnats dels Estats Units posen en pràctica les doctrines dels socialdemòcrates europeus a favor de la redistribució de la riquesa: només que ho fan amb els diners de la seva butxaca. Potser això té més mèrit, ateses les dificultats logístiques que implica el repartiment d'una fortuna. Fins Doris Buffett ha hagut de demanar ajuda per poder donar la seva al complet abans de morir-se.