El passat mes de juny es publicava la Directiva (UE) 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell de 8 de juny de 2016, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials) contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícites. Aquesta norma estableix un marc jurídic harmonitzat per tota la Unió Europea que inclou aspectes com la definició de secret comercial, la determinació de la seva protecció i les accions legals que pot iniciar el posseïdor legítim del secret empresarial davant dels responsables de la seva obtenció, utilització o revelació il·lícites.
Els secrets comercials són una modalitat de protecció de la creació intel·lectual i dels coneixements tècnics innovadors que les empreses solen utilitzar amb més freqüència. Un clar exemple ho tenim a les pimes catalanes, i és cert que en aquesta matèria feia falta una major protecció jurídica.
La transposició de la Directiva està prevista com a molt tard pel 9 de juny de 2018, sens perjudici de la possibilitat que els Estats membres ofereixin una protecció més àmplia. L'objectiu principal de la norma és actuar com a dissuasió contra l'obtenció, utilització i revelació il·lícites de secrets comercials, assolint una tutela judicial suficient i comparable en tot el mercat interior, que tingui en compte el valor del secret comercial, la gravetat de l'actuació il·lícita i les seves repercussions.
Per tenir la consideració de secret comercial la informació ha de tenir els següents requisits: a) ser secreta (no ser generalment coneguda per les persones que pertanyen als cercles en què normalment es fa servir el tipus d'informació en qüestió); b) tenir un valor comercial pel seu caràcter secret; i c) haver estat objecte de mesures raonables per mantenir-la secreta (mecanismes de protecció).
L'obtenció, utilització i revelació del secret comercial es considerarà lícita en els següents casos: a) el seu descobriment o la creació independents; b) l'observació, l'estudi, el desmuntatge o l'assaig d'un producte o objecte que s'hagi posat a disposició del públic o que estigui lícitament en possessió de qui obtingui la informació, sense estar subjecte a cap obligació jurídicament vàlida de limitar l'obtenció del secret comercial; c) l'exercici del dret dels treballadors i dels representants dels treballadors a ser informats i consultats; i d) qualsevol altra pràctica que segons les circumstàncies de cada cas, sigui conforme a unes pràctiques comercials lleials.
I contràriament, l'obtenció, utilització i revelació del secret comercial es considerarà il·lícita en els següents casos: a) en cas d'accés no autoritzat a qualsevol document, objecte, material o fitxer informàtic que es trobi legítimament sota el control del posseïdor del secret comercial; b) obtenció il·lícita per incompliment d'un acord de confidencialitat o qualsevol altra obligació de no revelar un secret comercial, incompliment d'una obligació contractual o similar; i c) quan es podia tenir coneixement del seu origen il·lícit, en funció de les circumstàncies de cada cas.
En quan a indemnització per danys i perjudicis en cas d'infracció, la Directiva és molt genèrica, limitant-se a assenyalar que aquesta haurà de ser adequada al perjudici real, i que en tot cas aquesta indemnització es podrà moderar quan la infracció no s'hagi comès de manera intencionada.
Tot i la seva generalitat, la Directiva suposa un pas més en la protecció dels secrets comercials, i sobretot, que aquesta protecció sigui coherent i harmonitzada dintre de la Unió Europea.
