Receptes d'estiu. Truita de patates

«Les truita de patates són boníssimes, barates, fàcils de fer»

24.08.2016 | 09:57

Sí, molt de mal de coll i mocs. Fatal. No ho entenc, en ple agost. Des de diumenge, tres dies. No, febre no. Potser unes dècimes, però no m'ho he mirat. Em devia constipar l'altre dia a la platja, hi vaig anar molt tard i ja no feia sol. No, no cal. De veritat. No et sento gaire bé. Ets a casa? Espera, que et truco jo al fix.

Iaia? Hola, ara sí. Millor. No, res, això, que tinc molt de mal de coll i mocs, però no és res. No, no pateixis, estic bé, no necessito res. I tu què fas? Ja has sopat? És veritat, són les set. Em pensava que era més tard. Espera, que truquen a la porta. Ara et truco. Un moment.

Iaia? No, ningú, venien a portar un paper de la comunitat. Res, l'administrador, un pesat. I què més m'expliques? Res més? Sí, és clar que estic bé. No, res, el constipat. De trista? No, de veritat, dec fer veu de cansada. Ara? No ho sé. Mirar la tele. No tinc ganes de llegir. No gaire res... tinc una truita de patates del súper. Pse, estan bé. Te'n recordes de les truites de patates gegants que ens feies quan érem petits? Aquelles sí que eren bones. És fàcil de fer, una truita? Ah. Ja. Ahà. Cebes. No tinc cebes. Sí. Ja. Uf. Impossible, iaia. Jo no sé fer ni un ou ferrat. La del súper no està tan malament. Va, doncs ja parlarem demà. Sí. Vaig a menjar-me la truita, que no he dinat i tinc gana. Iogurts. Sí, de veritat. Estic bé. No, no passa res. No ploro, són els mocs. És que estic molt cansada. Res, no em passa res. Ploro perquè estic cansada. No és res. De veritat, no passa res. Que estic una mica sola, iaia. Sí. Però no passa res, de veritat. No ploro. Ara em rentaré la cara i ja estaré bé. Ja està. Sí. Iaia. Espera. No pengis. Pots venir a fer-me una truita de patates?

Ingredients: sis ous, un quilo de patates, dues cebes grosses (si són mitjanes, tres), sal i oli d'oliva verge.

Dificultat: Baixa. Només es necessita paciència per fer la ceba molt a poc a poc.

Elaboració: Tallem les patates (pelades!, per al nivell 0) i la ceba a làmines ben fines. Ho fregim en dues paelles per separat: en una la patata, a l'altra la ceba. Amb molt d'oli d'oliva -com més oli, menys es cremen- i a foc moderat. Anem remenant perquè no s'enganxi. Tant les patates com la ceba les traiem quan tinguin una mica de color, sense que quedin gaire torrades. Ho escorrem tot bé, que no hi quedi gaire oli. Batem els ous amb una mica de sal, els posem en un bol gros i hi afegim les patates i la ceba. Ho deixem reposar com a mínim durant mitja hora -aquest és el secret de les truites de patates boníssimes-. Fem la truita en una paella petita, perquè quedi gruixuda, amb poc oli i a foc moderat. Procurem no marejar-la, tombant-la una sola vegada n'hi hauria d'haver prou. Quan l'estiguem fent per la segona cara amb un moment estarà feta i podem tancar el foc perquè s'acabi de fer amb l'escalfor de la paella: si queda una mica crueta per dintre serà més tendra i més bona. Les truites de patates són boníssimes, barates, fàcils de fer i, sobretot quan les fan les iaies, són molt reconfortants.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema