Adéu a Narcís-Jordi Aragó

25.08.2016 | 10:58

Érem uns quants aficionats a escriure per publicar i varem coincidir a Vida Catòlica, revista de l'Acció Catòlica, de Girona. Fa setanta anys. Ens va acollir paternalment el director, Josep M. Ginès. Un d'aquella colla era en Narcís-Jordi Aragó, que va emprendre la carrera de periodisme; aquells seus estudis varen culminar amb unes notes molt brillants i significatives: revelaven una vertadera vocació periodística ben heretada: el seu besavi havia fundat El Constitucional, el seu avi va fundar i dirigir el Diari de Girona, el seu pare va ser-ne redactor, un seu oncle també va ser-ne director. Quedava clar que en Narcís-Jordi portava genèticament el periodisme molt endintre. En Narcís-Jordi tenia unes conviccions religioses profundes, però les seves conviccions periodístiques superaven aquella profunditat i a Vida Catòlica ens ho va demostrar perquè es va produir un episodi desgradable provocat, precisament, pel censor eclesiàstic de la mateixa revista; és un fet revelador de la seva època, que el mateix Aragó deixa relatat puntualment en el seu llibre Periodisme sota sospita. Ben determinat: aquell inici en el periodisme comptava amb uns bons fonaments, un convenciment, una certesa, que no l'abandonarien mai.

Després ve la direcció del setmanari Presència. És el tronc de la dedicació periodística per excel·lència, exercida en els seus primers temps amb caràcter de voluntariat perfecte. Anys durs per al director de Presència, passar la maroma sobre una Girona grisa i negra, que començava a agafar color fins que venia un altre cop de censura i ho tornava a descolorir tot. Dels col·laboradors del setmanari, el director (i potser només el director) sabia qui hi havia al darrere d'aquell nom o pseudònim. Conduir aquell periodisme era un treball d'artesania, entre l'observació i la transgresió dels límits legals imposats; en aquest camp -anava a dir camp de mines- va ser oportú que en Narcís-Jordi fos també llicenciat en Dret, a més de periodista. Presència ha de figurar avui com una realitat notable per explicar la virulència, encara, dels últims anys del franquisme.

Amb aquest historial, viscut apassionadament sempre a Girona, Narcís-Jordi Aragó entra de director a Revista de Girona, publicació de la Diputació de Girona, iniciada al segle XIX que, amb els seus alts i baixos, és un testimoni honorable de la cultura d'aquí. Aragó ha sigut director de Revista de Girona durant un quart de segle. Hi ha posat intel·ligència, ara ja sense aquells entrebancs d'un altre temps, hi ha posat periodisme, ara amb la llibertat merescuda, i col·laboracions a cor obert. L' època de Revista de Girona ha representat per a Narcís-Jordi Aragó l'adveniment d'una maduresa personal, ben treballada des de lluny. A Revista de Girona, oberta a quatre vents, hi han pogut signar articles, entre d'altres, els professors de la Universitat de Girona, amb il·lustres noms i cognoms que -tal vegada- corresponen a pseudònims que havien sortit a Presència. Coses que passen a la vida, i en Narcís-Jordi n'ha sigut testimoni excepcional. «D'un temps, d'un país», diu el poeta.

Ara mateix, veig la semblança d'un arbre amb la vida d'en Narcís-Jordi Aragó: Vida Catòlica li forma les arrels. Presència és el seu tronc resistent. Revista de Girona és la capçada que amb el seu fullatge, que el desitgem perenne, ve a recordar-nos que la vida, el seu periodisme, continua. He tingut el privilegi de poder ser present en aquests tres consells de redacció que ell ha dirigit. Tres etapes del meu aprenentatge, inesborrable, amb ell. Amic i mestre, moltes gràcies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema