Que descansats es deuen haver quedat els «intel·lectuals» nacionals espanyols Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc Carreras, Xavier Pericay i tota aquella colla de gent que inventaren allò de Ciutadans. Han tirat la pedra (Albert Rivera) i han amagat la mà. No diuen ni piu i han deixat sol el xiquet, que no té ni idea, que no sap qui és Immanuel Kant, ni la seua Crítica de la raó pura, però, com s'ha vist, tampoc no coneix bé la Constitució ni el paper del rei en el negoci que porten ara de la investidura. Em fa la impressió que Albert Rivera només sap dir que no vol poltrones i que: «jo sóc espanyol, espanyol...» Un discurs molt pobre. En realitat el mateix discurs que tenien els intel·lectuals que muntaren el «tinglado» disfressats de progressistes, però fent olor de claveguera. Tenen raó els meus amics del nord quan diuen: «Ací ja sabem com són i de què van. Ara ho sabreu vosaltres». I la veritat és que ja anem sabent-ho. No s'han apartat un pas de la vella i fastigosa caverna de sempre. Més que substituir-la, volen reforçar-la. No han vingut a regenerar res, han vingut a portar renovada la vella malaltia de sempre, la de l'Espanya carpetovetònica. S'han instal·lat a casa nostra per impedir allò que els corruptes ja no podien impedir: la nostra normalització com a poble.

A l'altiplà, com que ja hi ha el PP i no en saben més, cada dia diuen una cosa i l'endemà la contrària. Del no a l'abstenció, i de l'abstenció al sí. Mireu quina bola: «No hi ha vet a Rajoy, ja ho hem dit, mai no n'hi ha hagut». I Rivera es queda amb cara d'innocent i, en comptes d'agafar el bou per les banyes, es deixa torejar per un Rajoy que hauria d'estar acorralat, però que marca el ritme de totes les jugades. Ridícules les sis exigències per negociar: sis trampes per justificar el sí. I, encara que sembla que van avant i arrere, des del principi han anat en la mateixa direcció.

Té raó Pablo Echenique: «Confirmat: Ciutadans s'ofereix a rentar la cara al partit més corrupte d'Europa. Ara Rajoy només ha d'agafar sabó i la tovallola». I tot això ho fan sense gràcia, sense posar res de consistent en la trama. Tot és previsible des del principi i ens avorreixen com una ostra. I acabem apagant la tele, passant de les notícies i llegim IrèneAlex de Pierre Lemaitre que, malgrat Ciutadans i gràcies a Bromera, podem llegir en català. Un inspector Camille Verhoeven que fa el que ha de fer: investigar. I capítols curts en què sempre passa alguna cosa i tot és rellevant. Res a veure en la farsa aquesta en què s'ha convertit la investidura del nou govern. Continuaran manant els mateixos de sempre. Encara com, a casa nostra, els hem pogut donar unes vacances. Que duren, per l'amor de Déu!