Cartes

26.08.2016 | 07:22

Cal modificar la carta olímpica
Fidel Rincón Murillo. Col·lectiu Amics d'Unió.
Més enllà de les mancances brasileres per portar a terme els Jocs, hi ha alguna cosa més sobre la qual cal reflexionar. En primer lloc, i no és qüestió només de Rio, hi ha una competència per allargar l'acte inaugural fins al tedi, per molt que sigui tot digne i representatiu. Totes les masses piquen. I per cert, des de Barcelona 92 que va marca un model innovador, no s'ha fer res de diferent
En segon lloc, no s'entén la utilització de cap animal a la competició, ni els cavalls. No té sentit. I no es tracta de prohibir els canòdroms, ni els hipòdroms, però dins de l'àmbit dels Jocs no hi haurien de ser. Són una herència d'un passat on la gran influència del CHIO en el Comité Olímpic Internacional fa possible aquesta reminiscència
En tercer lloc, hi ha esports olímpics que són pura exhibició circense, sotmesos a jutges i regles inapreciables per al públic. M'estic referint a la natació sincronitzada i la gimnàstica artística, on abans de la competició ja estan repartides les medalles. Aquí també podrien afegir-hi la boxa i alguna altra especialitat de lluita personal.
Els Jocs de l'era moderna, a partir de 1896, van arribar amb una màxima atribuïda al baró Pierre de Coubertein: citius, altius, fortius. En aquesta línia només l'atletisme s'ajustaria, i altres especialitats similars: natació, rem... a part dels esports d'equip. Pel que fa a la competició d'alguns equips, tampoc té gaire sentit allargar el campionat més enllà de la lluita per les medalles.
Un altre tema molt discutible és l'exempció del control antidopatge als jugadors de la NBA. Quan s'ha pogut aplicar, s'ha fet amb tota mena de restriccions. En el seu dia, per tal d'incorporar el famós dreenteeng, es va transigir amb aquesta exempció, que és tota una ofensa a la resta d'esportistes. S'ha de reconèixer que s'ha fet un gran esforç per eliminar els avantatges del dopatge sota formes diferents. El cas més mancat d'ètica va ser el de les nadadores de l'Alemanya de l'Est que competien embarassades per treure profit de les substàncies generades pel propi cos. I com a cas més ridícul, el del campió rus guanyador de la medalla d'or de javelina que durant la seva participació als jocs de 1980 a Moscou va ser afavorit amb un corrent d'aire resultat d'obrir de bat a bat dues portes encarades de l'estadi. En aquesta relació de joc brut no podem oblidar a la Federació Espanyola de Bàsquet per a discapacitats, que a Sydney 2000 va presentar un equip guanyador de la medalla d'or amb la circumstància que els espanyols no eren tots discapacitats.
No sempre s'ha pogut complir al moviment olímpic amb la màxima llatina de «mens sana in corpore sano». Per això s'ha d'advocar per modificar la famosa carta en ordre a corregir favoritismes, abusos i manca de racionalitat.

La Universitat Catalana d'Estiu

Francesc Gombau. GIRONA.
Cada any per aquestes dates es repeteix el mateix lamentable espectacle de radicalitat i extremisme de l'anomenada «Universitat Catalana d'Estiu», organitzada i generosament finançada des de fa anys per ajuntaments i diputacions de CiU. Aquest any, per exemple, alguns dels partícips en l'esdeveniment han exigit que «desaparegui el bilingüisme» de Catalunya, la qual cosa dóna idea del seu grau de convivència i tolerància lingüística; han inclòs València en el «procés» secessionista i han proposat que a Catalunya es limiti la recepció de televisions en espanyol, en un cas únic de restricció a la llibertat informativa a tot Europa. Resulta lamentable que sota l'aparença d'una «universitat» no hi hagi més que un míting anual de radicals, però més deplorable encara és que a sobre els ho paguem tots amb els nostres impostos.

Justificar l'injustificable
Montse Zuriguel Marés. Vulpellac.
Visc a pagès. Fa anys una biòloga em va advertir que el camp, al nostre país, estava molt més contaminat que la ciutat. No m'ho vaig creure. Certament, any rere any he estat testimoni de com els conreus del voltant s'han anat contaminant amb productes pesticides, amb purins, i com noves granges de porcs, encara! s'han anat construint.
Senyors dels ajuntaments i de la Generalitat de Catalunya, la contaminació de l'aigua no ès un fet puntual, i vostès ho saben però... «se'n fan creus», busquen els culpables de llançar els herbicides, cancerígens i alteradors hormonals... que vostès han permès, (d'això se'n diu tirar la pedra i amagar la mà).
El fet és que ja en tenim les conseqüències, l'aigua no és potable, ni per al bestiar, ni per cuinar. Però els ciutadans a callar... I vinga a menjar porc, vinga a menjar pollastre. O és que potser al bestiar de les granges de Forallac i rodalies els donen aigua embotellada...? O és que potser els restaurants de Forallac i rodalies, en ple mes d'agost, cuinen amb aigua de garrafa?
Menys mal que uns filtres màgics ho han de solucionar tot! Però serà per sempre?
Senyors, si us plau, no ens prenguin per idiotes. Tot està manipulat, els mitjans de comunicació, les analítiques de l'aigua... Per més que ho intentin, no es pot justificar l'injustificable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema