Manual per expropiar un banc

26.08.2016 | 09:52

Fa unes setmanes molta gent parlava del local del barri de Gràcia mal anomenat «Banc expropiat». No era un banc ni l'havien expropiat sinó que el govern de Xavier Trias pagava un lloguer al propietari. Crec que al final perdem de vista la significació de les paraules. L'ocupació de pisos buits propietat dels bancs per part de famílies necessitades és un acte de desobediència civil acceptable. Hem donat molts diners als bancs i els hi continuem donant com perquè es comportin d'una forma tan insolidària i amb tant poca responsabilitat social. Si no fos pels fons públics tota la banca privada europea hauria fet fallida. Cal recordar que el Banc Central Europeu, és un banc públic.

El debat que ningú fa és si cal nacionalitzar en part o totalment el sistema financer. Quan la UE ha afirmat que hi ha bancs massa grans per fer fallida, el que està dient és: compten amb el suport del diner públic. Sorprenent, als EUA en altres temps haurien condemnat els responsables dels bancs i els haurien dividit en dos o en tres trossos per tal que hi hagués competència real. No hi pot haver bancs massa grans com perquè no puguin fer fallida. Aquest argument és una excusa per fomentar la irresponsabilitat dels banquers. Aquí ho fan al revés i encara promouen més fusions bancàries, es a dir menys competència. Durant els governs socialistes de Felipe González, quien lo ha visto y quien lo ve existia un banc públic anomenat Argentaria, (és la A del BBVA), anava tan bé, donava tants beneficis, que el van privatitzar. Ara tenim el banc dolent, el FROB. Vol dir Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, un eufemisme al·lucinant, en realitat s'hauria d'anomenar PETMBPT, és a dir, Pagareu Entre Tots les Malifetes dels Bancs i els seus Productes Tòxics.

Expropiar bancs és el que es va fer també l'any 1936 en la gran revolució de 19 de juliol quan es va aconseguir aturar el cop d'estat a Espanya i la primera batalla contra el feixisme al món.

En fi no vull donar idees però hi ha una reivindicació que hauria de ser clara: aquells bancs i caixes que hem sanejat amb diners de tots podrien fonamentar un banc públic potent i fer que els altres bancs tornin a la Hisenda pública tot el que se'ls ha donat.

La lliçó que cal aprendre de tot plegat és que els gestors d'empreses privades massa grans es tornen irremissiblement incompetents ja que no actuen amb por del risc, saben que si s'equivoquen els salvaran els impostos del poble i tampoc fan el millor per la seva empresa, sinó per l'èxit al curtíssim termini, que és quan es folraran. Demà passat seran en una altra empresa. Cal oposar una mica de racionalisme enfront les supersticions i la barra dels neoliberals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema