Peus de vacances

Dos mesos i mig que ja han passat, amb lentitud dràstica. És hora, amos dels peus, que els torneu ficar a dins de les sabates

27.08.2016 | 08:12

Dos mesos i mig contemplant fotografies filtrades i retocades de peus: bruts de sorra, amb les ungles més o menys llargues i de dits d'estètica poc agradable, en general; a la platja, a la piscina, a l'herba, a dalt d'una gandula. Setanta-cinc dies menjant pels ulls allò que altres s'han cruspit de veritat: gambes de Palamós, esferificacions impossibles, anxoves de l'Escala, postres incomprensibles de potencial calòric infinit, gelats més bigarrats que els del Rocambolesc d'en Roca petit. Una eternitat de viatge virtual força forçós pel món mundial: dels temples maies mexicans fins als museus d'art holandesos, passant per les platges més paradisíaques de Menorca i Formentera i pels gratacels de Nova York. Dos mesos i mig amb vistes privilegiades a postes de sol de Begur, d'illes verges de l'oceà Índic i d'altres llocs del cul de món. Una bona colla de setmanes contemplant els fills dels altres com fan el mico, o somriuen, o fan el primer bany o salten de cap a la piscina amb l'estilàs de la Mireia Belmonte. També hem vist concerts de Simply Red del dret i del revés, d'en Loquillo, dels Status Quo (es veu que encara són vius), de l'Alejandro Sanz. I biquinis, i torsos mig nus, gintònics imbevibles, campanars, hotels, muntanyes, terrasses, proes i popes de iots i de velers, peixos pescats, peixos comprats, ciclistes, corredors, aeroports, gossos a la platja, taxis, xiringuitos, vagons de tren, gossos a la ciutat, discoteques i més peus, sobretot peus, com més peus millor. Dos mesos i mig en què cinc minuts de divagació pel Facebook o per l'Instagram donaven per repassar l'arbre genealògic d'amics, coneguts i saludats, bronzejats tots ells, amb somriures d'orella a orella, amb cares d'una felicitat estiuenca gairebé ofensiva. Dos mesos i mig patint les vacances d'altri amb una contenció només a l'abast dels estoics. Dos mesos i mig que ja han passat, amb lentitud dràstica. És hora, amos dels peus, que els torneu ficar a dins de les sabates; que us feu el nus de la corbata i us lleveu per anar a la feina. A d'altres ens toca posar-los a la sorra, amb discreció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema