Aquell «que la prudènciaÉ»

27.08.2016 | 00:00

Una frase. Jordi Carbonell, que va morir dilluns, va ser un activista cultural i polític nacionalista, republicà i d'esquerres amb una trajectòria àmplia i dilatada en fronts ben diversos, però allò que el transcendirà serà una frase, cridada més que dita a l'alba de la transició: «que la prudència no ens faci traïdors».
Va ser l'11 de setembre de 1976 a la plaça Catalunya de Sant Boi de Llobregat, en la primera celebració popular autoritzada de la Diada Nacional de Catalunya. Encara no feia un any que Franco era mort i no feia ni dos mesos que Adolfo Suárez havia rellevat com a president del Govern espanyol al franquista ultraconservador Carlos Arias Navarro, un protegit de la vídua del dictador. Els partits polítics no estaven legalitzats però sí tolerats, igual que les plataformes unitàries com l'Assemblea de Catalunya. En aquest context incert es va intentar fer una gran manifestació per la Diada al centre de Barcelona, però el govern civil va dir que ni parlar-ne; a canvi, va permetre que se celebrés a Sant Boi i quasi sense publicitat. Malgrat tot, amb el boca-orella ajudat per fulls volants es va aconseguir que una riuada humana envaís el poble i omplís a vessar la plaça amb unes cent mil persones. Com correspon a la tradició catalana, van prendre la paraula els representants de tres ens unitaris diferents. Un per la societat civil, un per la Coordinadora de forces polítiques -Miquel Roca- i un per l'Assemblea de Catalunya, Jordi Carbonell.
Sense que sigui demèrit per als altres, el moment en que la plaça va bramar més fort va ser quan?Carbonell va dir que parlava en nom de l'Assemblea de Catalunya. (L'altre moment intens va ser quan Oriol Martorell va dirigir el cant d'Els Segadors). Va quedar clara la força d'aquella plataforma. I la trajectòria posterior de Carbonell, entre Nacionalistes d'Esquerra, Iniciativa i finalment l'Esquerra de Carod-Rovira, il·lustra el desconcert de molta gent quan la normalitat democràtica va portar a la liquidació de l'Assemblea.
En aquella plaça de Sant Boi, en aquells moments inicials, tendres, indecisos i perillosos de la transició, quan res no semblava segur i moltes veus assenyades demanaven prudència per no matar la democràcia abans de néixer, Carbonell va dir la frase: «Que la prudència no ens faci traïdors». Després ha estat repetida fins a la sacietat per tots els partidaris de forçar els límits del marc imposat en cada moment per la correlació de forces. I com que molts hi han cregut ara som on som.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema