en la lògica d'una banda criminal es considera una mostra de debilitat que el cap no practiqui la tortura. És normal en una organització dedicada a obtenir beneficis trencant la llei. El rar és que en la lògica d'una societat democràtica la promesa d'un candidat a president de practicar tortures es consideri una mostra de fortalesa. Les millors societats democràtiques tenen lleis que respecten els drets humans i garanties que les lleis es compleixen.
El candidat republicà a la presidència dels Estats Units Donald Trump és partidari del waterboarding, la tortura de l'ofegament simulat. És com el joc d'enfonsar dels adolescents de platja però sense broma. Se li fa a algú que està pres, lligat, en un lloc tancat i aïllat, en minoria, en impunitat i se li manté el cap submergit en aigua fins al límit de l'asfíxia. A més es practica en diverses sèries per sessió, de manera que el torturat, al marge del nerviosisme i l'angoixa de la interrupció respiratòria, no sap si una d'aquestes serà mortal. No és fàcil d'imaginar com deu ser.
Donald Trump ha dit del waterboarding: "no crec que sigui tan dur". Això no té sentit -sentit comú- llevat que l'hagi provat i, efectivament, no li hagi semblat un patiment desagradable. No sembla possible que algú pensi que no és tan dur en termes de sofriment, llevat que ho alleugi pel costat del plaer a través de parafílies com el sadisme i el seu còmplice, el masoquisme. Hi ha persones a les quals els agrada portar el plaer fins a l'asfíxia però el cas de Donald Trump és més aviat el de portar l'asfíxia fins al plaer.
Tot i així, aquestes coses és millor deixar-les en l'àmbit privat i no oferir-les a un electorat de 240 milions de persones. En el cas de Trump, se li recomana l'ús de casquet de bany i, ja que és pràctica de risc, de preservatiu.
