Què volen que els digui, a mi sempre m'ha agradat molt més un atrotinat pont romànic que no pas un esplendorós Parador Nacional. Soc més de pedra viscuda que no pas de cortinatges venecians; i potser per això crec més en els projectes teatrals que generen vivències i llaços d'amistat per a tota la vida que no pas amb els que tenen únicament ambició de reconeixement, tant sigui personal com col·lectiu. És evident que el fet teatral ha de tenir voluntat d'agradar, de commoure o de molestar, però jo sempre seré més de companyies teatrals que no pas només d'obres de teatre. Reconec que el Fitag, el Festival Internacional de teatre amateur de Girona, patrocinat per la Diputació provincial gironina i que tinc el plaer de dirigir des de fa dotze edicions, ha estat el meu banc de proves egoista i personal a l'hora de posar en pràctica aquesta teoria molt particular que aposta per un fet teatral que parteixi del primer dia d'assaig i s'acabi en l'última abraçada de comiat dels darrers actors tancant la porta del teatre. Una obra de teatre no és només el resultat final d'un esforç, sinó la rica història que explica un viatge col·lectiu ple de tot, que culmina amb una anecdòtica, fràgil i fugissera trobada entre públic i creadors. Enguany el Fitag aposta per continuar creant ponts d'amistat amb l'excusa i el privilegi d'unes obres de teatre. Dotze municipis ens han fet costat i ens han ajudat a eixamplar-nos. El regne de Dinamarca ens ha conquerit. Un refugi de la guerra ha donat sopluig a històries vergonyoses dels nostres refugiats d'ara. Hem viatjat teatralment des de la nostra butaca a països d'arreu. Hem conegut la collita d'obres de casa nostra que ens han acompanyat aquest curs vital. En definitiva hem rigut, plorat, ballat i conversat; ens admirarem plegats. Aspirem a ser constructors de ponts teatrals que acostin les dues ribes de pobles llunyans i a vegades barallats. No donem premis ni condecoracions. Segurament no sortirem en revistes digitals prestigioses, ni les grans patums teatrals ens dedicaran gaire atenció; però si sabessin el què es perden potser es replantejarien tràgicament tot allò que fa anys que els mou. El Fitag és el gran aparador anual de teatre amateur que es fa a casa nostra, però també és un congrés d'amics que es paguen el seu viatge, i que encara no saben que ho són. Una obra teatral pot ser un gran esdeveniment cultural que generi moltes disquisicions i debats intel·lectuals a vegades massa pedants i fugissers; o ser una passarel·la damunt d'un riuet, que fa que en un o altre costat de la riba, ens puguem trobar, explicar-nos i enriquir-nos amb la generositat d'altres. De festivals n'hi ha de moltes menes, però el Fitag és un privilegi, un gran esforç i una gran festa major del teatre més autèntic, honest i popular. Mal m'està dir-ho!
