Resposta al Sr. Joan Ruiz

JOSEP MARIA BOSCH. GIRONA.

El Sr. Joan Ruiz ens ha obsequiat amb sengles cartes que, en aparèixer al diari en dos dilluns consecutius el 8 i el 15 d'agost, ens han pogut recordar allò dels «dilluns negres», epistolarment parlant.

En una d'elles, ens diu que el govern català no fa res. No es preocupi, Sr. Ruiz. A Madrid aviat farà un any que no hi ha govern i les coses van millor que mai. Llàstima que, entre tots, hem de pagar els sous dels «en funciones», però que, malauradament són sous que no ho són en funciones».

És evident, Sr. Ruiz, que és igual de correcte ser independentista que no independentista o, fins i tot, antiindependentistaÉ com ho és ésser d'esquerres, de centre o de dretes. Ara bé, quan fem comparacions, hem d'ésser molt curosos i aquí és on se li veu el llautó. No sé si vostè coneix els Srs. Jiménez Losantos i Marhuenda que cita: dirigeixen els mitjans més carques dintre «La Caverna» o la «Brunete Mediática»É. Com li vulgui dir (no són noms que hagi inventat jo), són «llePPaculs» del partit en el govern, no creuen en la democràcia i al segon, a més, els seus «mèrits» l'han fet creditor a una medalla concedida pel pitjor ministre d'Interior de la democracia espanyola. Què li sembla, Ruiz... I me'ls vol comparar amb persones amb les quals es pot estar o no d'acord, però que han estat sempre molt respectuosos amb la democràcia. No séÉ Faci-s'ho mirar, Ruiz!

D'altra banda, ens parla -com no podí ésser d'altra manera- de l'arròs a Ca la Rahola, amb una certa enveja, gens sana per cert. Sembla que no tingui amics i, si en té, que no hagin fet mai cap xefla junts. Jo no sóc pas ningú per donar consellsÉ però faré una excepció: Faci's amics, faci's bons amicsÉ Organitzeu bones xefles: no fa falta suquet de peix o arròs a la cassola; pot èsser uns senzills fesols de Santa Pau amb botifarra esparrecada o el típic «cap i pota». I, després de menjar, xerreu molt i xerreu de totÉ fins i tot de política. Després de cada xefla veurà com ha après moltes coses dels amics... i els amics de vostè. I, quan porti moltes xefles, segur que l'hi haurà desaparegut aquesta enveja que li deia i, sobretot, aquesta hipocresia i cinisme que transpuen els seus escritsÉ

Faci'm cas, Ruiz!

«Girona plató»

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.. Torroella de Montgrí..

A la Casa Pastors, davant la catedral de Girona, es pot visitar l'exposició «Girona plató». A partir de fotografies, vídeos, vestimentes, objectes, platós i decorats s'explica com la ciutat de Girona ha estat l'escenari de pel·lícules, sèries de televisió o bé anuncis publicitaris. El mateix espai de la Casa Pastors ja sembla de pel·lícula perquè et transporta a una altra època. La forma d'exposar tot el que hi ha dins compta amb un bon disseny: és agradable de veure, tant per al públic adult com l'infantil.

Sobta de veure, així que vas recorrent l'exposició, quantes vegades s'ha filmat en aquesta ciutat. Potser ara tenim més present el rodatge de la sèrie Jocs de trons, però veient els cartells de pel·lícules, et van venint a la memòria noms com Soldados de Salamina El Perfum; i veient fragments de sèries de televisió recordem de seguida títols com Secrets de família.

El catàleg informatiu de l'exposició porta un mapa del Barri Vell de la ciutat on hi ha localitzats els llocs que han servit de plató i en quin rodatge surten. D'aquesta forma pots saber, per exemple, que la Pujada de la Catedral o la de Sant Domènec, la Rambla, el pont de Pedra o el riu Onyar són dels llocs on hi hagut més rodatges. Aquest recorregut cinematogràfic i televisiu per Girona fa que es valori més l'escenografia de pel·lícules i sèries, i que ara en passar per aquests llocs els mirem de forma diferent.

Sr. Estrach

Núria Bonet i Malàs. GIRONA.

Gràcies Sr. Estrach per haver-se creuat en la meva vida.

Amb vosté vaig aprendre que no valia lamentar-se sinó canviar d'actitud i tornar a començar. M'imposava la seva fisonomia, la seva alçada i el seu to de veu.

Gràcies Sr. Estrach. Em feia molt respecte i el tinc ben present.