Nacionalisme i socialisme a Irlanda (1916)

Les edicions La Magrana de Barcelona, en la polèmica col·lecció anomenada d'Alliberament, que codirigeixen els coneguts intel·lectuals i polítics independentistes dels Països catalans Rafel Castellanos i Imma Tubella, en el número 7 d'aquesta sèrie han publicat Nacionalisme i Socialisme, de l'irlandès James Connolly, aferrissat lluitador revolucionari-socialista per la independència nacional, gran combatent agitador i patriota en la guerra clandestina portada a terme amb els escamots d'una de les branques més revolucionàries de Fenia (Fraternitat Revolucionària Irlandesa). Acabaria davant de l'escamot d'afussellament dels anglesos, motivat per ser fet presoner en una de les primeres insurreccions dels independentistes irlandesos contra la corona anglesa, l'any 1916. James Connolly, no és un, podríem dir-ne, teòric ni intel·lectual de la Revolució, sinó un home d'acció a qui la Praxis li féu reflexionar sobre els problemes reals de l'alliberament i la independència nacional del seu país. Aquest profèticament escriví que l'Irish Republican Socialist Party no permetrà autèntica ni veritable independència dins l'estret marc d'una República burgesa-parlamentària liberal si no s'assolia a la vegada una República socialista i democràtica. Per això, Connolly, el 1847 fundà l'Irish Republican Socialist Party, i el dotà d'un programa que ès una temptativa de síntesi entre lluita d'alliberament nacional d'Irlanda i lluita de classes. Per a Connolly-i per a nosaltres- el moviment obrer i el moviment de classes, l'alliberament nacional, van indissolublement lligats.

Hem de demostrar al poble d'Irlanda que el nostre nacionalisme no és una mera idealització morbosa del passat, sinó que és també capaç de formular una resposta clara i rotunda dels problemes del present i una doctrina política i econòmica capaç d'ajustar-se a les necessitats del futur.

Per això quan parlem d'alliberar Irlanda, us referiu als elements químics que copsen el sòl d'Irlanda? O és en els irlandesos en qui pensem? En aquest cas, de què us proposeu alliberar-los? De la dominació d'Anglaterra. Si malgrat alçar la bandera verda al castell de Dublín, no empreneu de seguida l'organització de la República Socialista, els vostres esforços haurien estat inútils. Car Anglaterra i el capitalisme internacional encara continuaran dominant, mitjançant els seus capitalistes, terratinents, financers.

Per això, sense socialisme, sense una reorganització de la societat sobre la base d'una forma més àmplia i més desenvolupada d'aquella propietat comuna en què es fonamenten l'estructura social de l'antiga Erin, el nacionalisme és solament covardia nacional.

I quan no podràs trobar feina enlloc i retirant-se de la batalla de la vida enmig de la desesperació, entraràs a l'asil, la banda de regiment més proper de l'exèrcit irlandès et donarà escorta fins al portal de l'asil, al sol de St. Patrick's Day.

Oh! Que en serà, de bonic, viure aleshores.

Amb la bandera verda onejant damunt i un exèrcit sempre creixent de treballadors sense feina anant d'ací d'allà sota la bandera verda i freturosos de posar-se alguna cosa a la boca, igual que ara. Visca la llibertat!

A Irlanda, actualment hi operen diverses forces que cerquen de preservar els cors dels irlandesos. Aquestes forces, ja siguin moviments però en llengua irlandesa, societats literàries o comitès commemoratius, estan fent sens dubte una tasca d'efectes duradors en benefici d'aquest país, ajudant a salvar de l'extinció la preciosa història racial i nacional, l'idioma i les característiques del nostre poble. Amb tot, hi ha el perill que si ja tenien d'una manera massa estricta llurs mètodes de propaganda.

Aquesta és la primera premissa del llibret de Connolly. Dir això pel 1900 ja era ser veritablement marxista i revolucionari. Autor que, evidentment, havia llegit i fent intertratat, no en va el seu partit. Formava part de l'internacional-socialista, fundada per Marx i Engels. Avui aquesta internacionalització del capital multinacional, ja és a nivell planetari, com diria Samin Amir a Monthly Review, una de les millors revistes de crítica d'economia marxista sobre la nova fase menopolística mundial i de reorganització neo-capitalista de l'economia occidental, llegiu els EUA, Japó, Alemanya, Europa del Mercat Comú i altres països dependents o colonitzats.

I ara ens toca la part més polèmica i actual del llibre Nacionalisme i Socialisme de James Connolly, en la qual tracta el nu, espina de la problemàtica d'Alliberament d'Irlanda. Considerem tan presents i vàlids els plantejaments de Connolly sobre la qüestió nacional, que només ens limitarem a transcriure els seus textos. Això sí, doneu-hi la volta i quan llegiu Irlanda, penseu en Catalunya.

«La terra ens va engendrar i criar». I el terratinent que ens fa pagar per permetre'ns de viure. Visca la llibertat. Alliberem Irlanda, diu el patriota que no pot sofrir el socialisme, unim-nos tot si aterrem el brutal saxó. Unim-nos tots, diu ell, siguem de la classe i el credo que siguem i una vegada que haurem aterrat el saxó alliberat Irlanda, què farem?, diu el treballador urbà. Oh, llavors ha pots tornar-te'n al teu suburbi, igual que abans. Visca la llibertat. Quan Irlanda serà lliure, diu el patriota que no pot sofrir el socialisme, protegirem totes les classes socials, i si no pots pagar l'arrendament, seràs desnonat, igual que ara. Però l'escamot executor, comandat pel xèrif portarà uniformes verds. L'arpa sense la corona, i l'ordre que et deixa al mig del carrer anirà segellada amb les armes de la república d'Irlanda...