Centenars de milers de periodistes i altres professionals de la informació d'arreu ens hem format a partir de les bases establertes per Denis McQuail en el llibre Mass Communication Theory, publicat el 1987. Gairebé 30 anys després comprovem que els trets fixats per aquest expert per caracteritzar les empreses convencionals de premsa, ràdio i televisió es poden aplicar a les xarxes 2.0. Així, tot seguint McQuail, veiem que constitueixen una indústria creixent i canviant que dóna feina, produeix béns i serveis i alimenta sectors afins. A més, formen una institució autònoma, ja que desenvolupen les seves regles i normes, les quals vinculen aquesta institució a la societat. Igualment, funcionen com un recurs molt poderós, mecanisme de control, manipulació i innovació de la societat. Aquestes plataformes proporcionen una localització o espai on, cada cop més, es discuteixen els assumptes de la vida pública, tant en l'ordre nacional com en l'internacional. Són una font dominant de definicions i imatges de la realitat per als individus, però també a escala col·lectiva, perquè expressen valors i judicis normatius que es barregen amb les notícies i l'entreteniment.
