Cartes

Jesús Domingo Martínez. GIRONA.

Avui, festivitat de Sant Agustí, recomano vivament la lectura d'aquest clàssic, més concretament la seva obra menys teològica, Les confessions. Primer t'adonaràs que no han canviat tant els temps: sexe, ànsia de felicitat, unions de fet, doctrines de tot tipus, hedonistes, escèptics, materialistes.

Agustí va passar, en un relat apassionant, per tot això, fins que es va convertir, va trobar Déu, que era en el fons el que estava buscant. «El meu cor no descansa, fins que reposi en Vós». És deliciós llegir el capítol sobre el robatori d'unes pomes quan era nen. No tenia gana, no li venia de gust menjar-les, però saltar-se allò prohibit, robar sense cap plaer, pel fet de robar, posava de manifest la tendència al mal que tenim.

Alhora, bons i dolents, actuen buscant la felicitat. El malvat busca la seva felicitat en la seva maldat, si or, si vici, en el seu orgull, a les coses, i aquí no i ha la felicitat. Joan Pau II en el jubileu dels actors i el món de l'espectacle, va conèixer i saludar Gerard Depardieu i li va recomanar que llegís les confessions de sant Agustí. Depardieu s'hi va apassionar tant que ofereix com a reflexió recitar al públic passatges escollits d'aquesta obra. No hi ha res més apassionant que llegir la vida dels conversos, perquè busquen el mateix que tu i que jo.

I un cop convertit, hem de convertir-nos de continu, amb l'ajuda de Déu.

Com ajudem?

Paquita Xarles Arnau. GIRONA.

En els nostres temps es parla molt d'ajudar els altres, hi ha gent necessitada, tots en coneixem i fins i tot en tenim al nostre entorn. Penso que a vegades no encertem la manera d'ajudar, potser caldria sortir al carrer comptant també amb una ullada moral o d'ensenyament. Sovint arrebassats per la moda o perquè tothom ho fa ens creem falses necessitats, molts tenim només l'imprescindible, no el necessari, que no és el mateix, i vivim feliços.

És molt important saber viure amb el que tenim, cobrir les necessitats bàsiques i si no ens podem permetre capricis no passa res, es poden passar bones estones d'altres maneres, si no podem viatjar no passa res, podem passejar per la ciutat en companyia de bons amics. Quantes vegades ens angoixem per coses que no valen la pena? Tots tenim èpoques crítiques en algun moment de la vida.

Quan parlem d'ajudar, normalment pensem en ajudes materials, que també són necessàries, però hi ha molta pobresa moral, soledat i falta de comprensió, d'amor familiar. Quantes persones, sobretot grans, els sobren béns materials i els falta companyia. Sovint diem que tenen mal caràcter, que no es poden aguantar i no ens adonem que a mesura que passen els anys nosaltres ens tornem igual. Potser que una de les mancances actuals sigui l'amor?

Agraïment de l'equip mèdic a una família

Drs. René Robles, Ester Quintana, Lluís Ramió-

Torrentà i David Genís.

Volem fer un agraïment públic a la família que amb tanta generositat ha contribuït a l'estudi que ha permès detectar nous factors genètics de l'esclerosi múltiple. En nom de l'equip de recerca de la Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple Territorial de Girona, les Unitats assistencials de Neurologia conjuntes dels Hospitals Trueta i Santa Caterina, i el Grup de Recerca en Neurodegeneració i Neuroinflamació de l'IDIBGI volem destacar la bondat de la seva implicació. En algunes ocasions, aquesta ha comportat moltes proves i anàlisis, no sempre còmodes, que al cap d'anys de recerca ens ha permès obtenir uns resultats importants pel coneixement dels mecanismes d'aquesta la malaltia. Per tot això, i coneixent les dificultats que han hagut de vèncer, els trametem a tots el nostre profund agraïment.