Culebrot Moncloa

«El principal partit de l'oposició no té per què implicar-se en els pactes del rival. Ni se li pot exigir»

01.09.2016 | 09:42

Unes eleccions en concret, per importants que siguin, no són el punt màxim d'interès dels polítics. En una època de crisi, els dirigents estan atents al mitjà termini, perquè les crisis econòmiques provoquen profunds sotracs socials. A Europa, avui com durant el feixisme, creixen els partits antiinmigració, antieuropa i populistes, amb poc programa, molt odi i un electorat empobrit que hi confia perquè té por al futur.

Els pactes per la Moncloa amenacen de regalar-nos una campanya on mengem el torró i cantem nadales mentre votem. En la democràcia representativa, on encertadament es respecten les opcions minoritàries, no votes president, sinó representants; són els diputats els que escullen president. Ciutadans, que pacta amb Rajoy després de fer-ho amb Sánchez, signa una bateria de 150 punts per acceptar una investidura que és un acord de Govern i que funcionaria, pel que sembla, sense repartiment de carteres. La tàctica del Partit Popular per tornar al poder és exigir l'abstenció als socialistes per interès d'Espanya, que supera els 250 dies amb un Govern en funcions. És cert que un període llarg amb Govern interí debilita la capacitat de negociar a Europa, quan, amb la sortida virtual de Gran Bretanya de la Unió, i amb possibles retallades, cal seguretat. Però el principal partit de l'oposició no té perquè implicar-se en els pactes del rival. Ni se li pot exigir. Al negar-li el pa i la sal com va fer el PP amb el pacte socialistes-ciutadans, exerceix de líder de l'oposició. I es reserva l'abstenció si el president Rajoy, cap del partit en els escàndols de corrupció que afecten el PP, deixés el càrrec a un altre líder.

Dels pactes queden fora els independentistes catalans, en el que és, històricament, un retrocés i la mostra de la nostra situació política. Els conservadors bascos del PNB, amb eleccions el 25 de setembre, són la clau d'un govern de centre-dreta. Tant les eleccions basques com les gallegues, on Podem espera bons resultats, són el tercer assalt de les eleccions a la Moncloa, i ens fan esperar per veure el nou capítol del culebrot. Entre els factors positius de l'espera hi ha que la necessitat de pactes fa sorgir reformes i problemes reals: la dació en pagament, les necessitats dels autònoms, el debat sobre les diputacions, els canvis a les empreses semipúbliques, la fi dels polítics aforats. Un tastet dels canvis que s'apropen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema