Catalunya i el conjunt de l'estat espanyol viu un estiu de rècord pel que fa al nombre de turistes que ens visiten. Fonts oficials calculen que creixerà prop d'un 14% enguany. Els atemptats terroristes a diversos països, especialment a França, Turquia i Egipte, han provocat un transvasament de demanda estrangera cap a destinacions de l'estat espanyol, especialment les catalanes, que han estat una de les més beneficiades. Tot sembla indicar, d'altra banda, que s'està produint una recuperació de la demanda interna de lleure turístic. Per tot plegat, els negocis turístics estan funcionant amb el vent a favor: els preus dels serveis hotelers han crescut més del 5% en el que va d'any i els ingressos per habitació disponible han augment més de l'11% respecte de l'any passat, segons les estadístiques publicades recentment per la premsa econòmica del país. El turisme està tornant a crear ocupació i a ser un motor fonamental de l'economia al nostre país.

L'altra cara de la moneda són les condicions laborals dels treballadors del sector. Un 95,15% de les altes a la seguretat social que ha produït el sector corresponen a contractes temporals, segons càlculs de la Federació de Serveis de CCOO. Aquest nombre tan elevat de contractes temporals només és possible si una part important d'aqiests es fa en frau de llei, és a dir que per cobrir necessitats permanents de la temporada turística, molts empresaris del sector utilitzen contractes temporals en lloc de fer servir el contracte fix discontinu, que és el que correspondria legalment per aquest tipus de feina. Un altre font de frau són els anomenats «falsos autònoms», és a dir treballadors i treballadores obligats pels empresaris a donar-se d'alta en el règim d'autònoms per estalviar-se les quotes a la seguretat social a càrrec de l'empresa. Els sindicats denuncien també que el 45,18% dels contractes temporals són a temps parcial, encara que la realitat és que es treballen moltes més hores de les que reflecteixen els contractes.

A aquest panorama de precarietat cal afegir-hi les subcontractacions i externalitzacions de determinats serveis, especialment dins del sector hoteler, i en concret dins l'àmbit de treball més precari que és el de la cambreres de pisos que netegen les habitacions dels hotels. En aquest grup de treballadores, que inclou unes 100.000 persones en el conjunt de l'Estat espanyol, s'acumulen els abusos i la sobreexplotació laboral: falsos contractes formatius, salaris de misèria, denegació de drets laborals, càrregues de treball excessives, impossibilitat de posar-se malaltes si no volen que les acomiadin, etc.

La pregunta que ens hem de fer és quin futur té una indústria turística de qualitat desenvolupada sobre una base de precarietat i frau. La mateixa pregunta és vàlida per a qualsevol altre sector de l'economia. És un exemple més que cal canviar polítiques i actituds, concretar mesures de govern consen?suades i concertades que facin front a la desigualtat, la pobresa i la precarietat, que consolidin la recuperació econòmica, redistribueixin la riquesa i millorin la democràcia.