Tornen els sotasignants. Sis-centes personalitats espanyoles de diferent graduació, dels mons de la política, la cultura i la intel·lectualitat, han signat un manifest que demana un «govern de progrés» format per PSOE, Podem i Ciutadans. El manifest es va llançar el 28 de juliol i les signatures s'acaben de publicar. Entre els sotasignants, noms com Joaquín Sabina, Mercè Sampietro, Fernando Trueba, Miguel Ríos, Charo López, i amb passat institucional, Odón Elorza, Baltasar GarzónJiménez Villarejo. Veus de l'anèmica progressia espanyola, sobretot madrilenya.

Què pretenen? El seu plantejament no és nou. Diuen que «una gran part de l'electorat ha refusat la continuitat del PP i ha aconseguit amb el seu vot una majoria parlamentària que pot canviar el rumb del país. Estem, per tant, davant d'una oportunitat que només depèn de la voluntat política». Aquestes afirmacions les argumenten amb dades aritmètiques: els tres grups esmentats van rebre 13,6 milions de vots, «gairebé el doble dels obtiguts pel PP», i 188 escons, dotze més que la majoria absoluta.

Darrera d'aquest manifest hi ha una lectura dels resultats electorals -els de desembre i els de juny- en clau de refús a Mariano Rajoy. Partint de la base que tant el PSOE com Podem i com Ciutadans proclamaven com un dels seus objectius irrenunciables el d'expulsar el PP del govern, els sotasignants exigeixen que siguin fidels a aquella promesa i es posin d'acord per complir-la. El cert, però, és que no van fer-ho quan ho tenien més a l'abast.

Els resultats electorals del 20 de desembre van obrir la porta aritmètica a un govern de canvi format per aquests tres grups més els minoritaris que s'hi volguessin afegir, però potser ja no recordem amb quina facilitat es va demostrar que no era possible. Podem i Ciutadans es van declarar mútuament incompatibles i, a més a més, Podem va exigir des del principi el que sabia que no li concedirien. Aquell fracàs va abocar a les eleccions del 26 de juny, en què el PP va sortir del pou i va disposar-se a liderar la situació. Per això ara estem en ple debat d'investidura. Als del manifest se'ls podria respondre en el seu idioma: «a buenas horas mangas verdes». O en català: quan fou mort el combregaren.

Si no és que, fracassat aquest primer intent d'investidura, Ciutadans es repensa i Podem també, i tots dos s'ofereixen a Sánchez oblidant velles querelles. Seria una sorpresa molt sorprenent.