Es fa complexa -i una mica fatigosa- la tasca d'investir un president de govern que pugui garantir una certa estabilitat parlamentària i, al mateix temps, sigui grat als mercats, als inversors internacionals i a la senyora Merkel. El pacte entre el PP, Ciutadans i Coalició Canària garanteix 170 vots al senyor Rajoy però encara li falten 6 per a la majoria absoluta si aquests vots fossin explícitament favorables i 11 més si resultessin fruit de l'abstenció. Atès que el socialista senyor Sánchez i la resta de la cambra no semblen propicis a prestar-los, caldrà esperar a les eleccions gallegues i basques, a celebrar el proper 25 de setembre, perquè sorgeixi la possibilitat d'una nova combinació política que afavoreixi l'acord. Que bé podria consistir en un nou intent d'investidura encapçalat per Rajoy o, molt més improbable, en una alternativa progressista amb un gir cap a l'esquerra del PSOE. I en cas de no aconseguir-ho estarem abocats a una nova convocatòria electoral (la tercera en el termini d'un any) el dia de Nadal, cosa que constitueix una excentricitat mai vista en tot l'orb cristià.

Cap dels dirigents polítics vol presentar-se davant l'opinió públi?ca com el responsable que en data tan significada hàgim d'acudir a votar, però si no succeeix un miracle aquesta és la catàstrofe a la qual estem abocats. Els terminis que imposa la llei són inexorables i no sembla possible, amb un govern en funcions, fer els canvis necessaris per retardar o avançar la data.

Desconec en quina mesura la ?coincidència entre el dia de Nadal i la jornada electoral influirà en el vot ciutadà o pugui canviar el seu sentit. De totes les dates inhàbils que hi ha al calendari, el dia de Nadal, juntament amb el Primer d'Any, és el més inhàbil amb diferència. Encara no recuperats dels excessos gastronòmics de la nit de Nadal, les famílies s'enfronten al menú nadalenc del migdia amb la mateixa moral de resistència amb què els ciclistes de la cua del pilot s'arrosseguen cap a l'última de les pujades en l'etapa reina del Tour de França. Ningú que jo conegui té ganes a l'hora de la migdiada de desplaçar-se lluny del sofà i menys encara de posar-se l'abric i sortir al carrer per votar. Les digestions lentes fan estralls i la capacitat d'anàlisi política s'adorm completament.

Per si fos poc, donem també una oportunitat a l'Església catòlica perquè intervingui en la polèmica. L'Església espanyola disposa d'abundants púlpits, emissores de ràdio i televisió per fer explícita i àmpliament difosa la seva incomo?ditat per la inconvenient coincidència entre un esdeveniment laic i un altre religiós, i aprofitarà per fer una re?flexió moral sobre l'afer orientant discretament el vot. Una tasca en la qual sempre ha estat mestra. Orientacions, és clar, no ens faltaran fins que aconseguim quallar aquest go?vern grat als mercats. En el seguiment de la sessió d'investidura per les emissores de ràdio vaig poder observar com locutors i tertulians silenciaven amb les seves intervencions la dels portaveus parlamentaris, i les menystenien, ridicu?litzaven, o aclamaven segons fossin o no de la seva corda política.