Dissabte passat, el suplement Economia i Empresa de Diari de Girona publicava una entrevista al responsable d'Incertesa Econòmica i expert en l'Anàlisi de Decisions de l'escola de negocis de l'IESE, Miguel Ángel Ariño, que val la pena rellegir. Afirma sense embuts que el Brexit ha estat una nova sacsejada financera perquè al final tot quedi igual. I, a la interpel·lació de la periodista d'Epipress Natalia Vaquero sobre el Catalexit -la versió nostrada de l'ànsia de fugida britànica-, contundència en la resposta: «Crec que és ciència-ficció», assevera. Claredat màxima, que pot desencadenar adhesió o discrepància, totes dues opcions ben legítimes; però claredat, al cap i a la fi, un concepte, un valor, que escasseja en la política catalana i en l'espanyola.

L'independentisme és una opció política (personal, emocional, vital) vàlida i respectable; de la mateixa manera que ho és l'espanyolisme. Ara bé, sovint la prèdica que es fa de les dues opcions és enganyosa en tant que populista. Fa uns anys, un president (i estratega de saló a qui no li hauria anat malament l'aprenentage sobre la bona presa de decisions que proposa Ariño) va convocar unes eleccions enlluernat per uns quants milers de senyeres (i estelades) que van desfilar per avingudes principals de Barcelona un mes de setembre calorós. Va decidir, partidàriament i després de governar amb l'unionisme més extrem, posar les urnes (de poliuretà, de les de veritat) amb l'aspiració de dur el país a una travessa homèrica; amb prou feines va sortir de port. A?partir de llavors, el tauler polític català es va convertir en un galimaties que ha situat la nació, l'essència, la fotuda pàtria, al centre de tot. Hi ha una obsessió malaltissa (i discursiva) per fer creure que la unilateralitat és el camí, quan tothom sap que així la hipotètica secessió no va enlloc. A dalt de l'escenari la interpretació resulta mig convincent, però entre bambolines els actors principals perden el somriure quan es treuen la carota. Saben que el guió és dolent, previsible i de final tragicòmic, gairebé de ciència-ficció.