Quan un polític es posa davant d'un micròfon ha de preveure les conseqüències de tot el que dirà per no caure en aquelles trampes (conscients o inconscients) que els pararà el periodista. Marta Madrenas va caure en el parany de l'entrevista que li va fer l'ACN dijous quan li va preguntar si li va sorprendre que l'acte central de l'11-S a les comarques de Girona es fes a Salt. Va dir que sí i aquest «sí» es pot interpretar de maneres diverses. A menys que busqués la polèmica i presència mediàtica, que ho dubto, el lector no interpretarà mai aquella resposta de la forma que li agradaria a l'alcaldessa. Per tant, un cop amb els peus a la galleda, ja no hi ha marxa enrere. No valen tuits amb acusacions de demagògia ni matisos després d'haver expressat la seva sorpresa, que és inevitable associar-la al lament i la crítica. Sortir del bassal una vegada t'hi has posat és fàcil. El que no ho és tant és assecar-se els peus, que continuen molls una bona estona. L'estona ja ha passat. Ha estat una tempesta de 24 hores que ens ha servit per veure la poca cintura política de Madrenas, almenys en aquest cas.
