El control de la jornada de treball i de les hores extres

05.09.2016 | 08:31

Hi ha una àmplia normativa que regula l'obligació empresarial de vetllar pel compliment del que disposen les normes legals i convencionals sobre la jornada de treball i les hores extraordinàries que, si s'escau, es realitzin. Entre d'altres, poden citar-se l'art. 12 de la Llei 23/2015 de 21 de juliol, ordenadora del sistema de la Inspecció de Treball i Seguretat Social; els arts. 34, 35 i 64 del Reial Decret legislatiu 2/2015 de 23 d'octubre pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors; la disposició addicional tercera del Reial Decret 1561/1995 sobre jornades especials de treball; els arts. 7 i 40 del Reial Decret legislatiu 5/2000 de 4 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social.

A la vista de la normativa esmentada, no hauria d'estranyar en absolut, almenys per als que disposen de coneixements en la matèria, que la Inspecció de Treball i Seguretat Social vetlli pel compliment del que disposa la normativa substantiva laboral sobre la durada de la jornada de treball i que realitzi funcions de control i vigilància de la legislació, incloent-se doncs aquella que afecta el correcte compliment de la normativa sobre les hores extraordinàries. I molt menys hauria d'estranyar quan els conflictes suscitats per importants entitats bancàries davant la Sala del Social de l'Audiència Nacional han finalitzat (a l'espera, certament, de com resolgui la Sala Social del Tribunal Suprem, els recursos de cassació interposats) amb sentències desfavorables a les seves tesis i que confirmen l'obligació empresarial de complir amb el que disposa la normativa abans referenciada i per tant de disposar de les eines adequades, tecnològiques o no, perquè la inspecció, i els representants del personal, puguin conèixer la jornada que realitza cada treballador i si s'escau la realització d'hores extraordinàries. Potser sigui molt optimista esperar que la norma reguladora de l'actuació inspectora pugui contribuir a un reforçament de la seva actuació contra l'incompliment de tota la normativa laboral i de Seguretat Social, però tampoc crec que tanqui la porta, ni de bon tros, a aquesta possibilitat, en especial amb un govern i un parlament més sensible a la protecció, veritable, de les persones que es troben en situació de desigualtat en el mercat de treball i que requereixen especialment aquesta protecció.

És en aquesta línia de "no estranyesa" on s'ha de situar al meu parer la Instrucció 3/2016 de la Direcció General de la ITSS "sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d'hores extraordinàries", referida a les actuacions de la ITSS en el control dels contractes a jornada completa, en tant que ja hi ha una altra instrucció, la núm. 1/2015, dedicada monogràficament a idèntica tasca d'intensificació de control de la contractació però només pel que fa als contractes a temps parcial. La Instrucció núm. 3 pot consultar-se en nombroses pàgines web en les xarxes socials, tant d'associacions empresarials com d'organitzacions sindicals, però no a la pàgina web externa, és a dir l'accessible a tota la ciutadania, de la ITSS, cosa que no deixa de semblar xocant si es vol garantir la màxima transparència en l'actuació pública.

La Instrucció es va dictar al meu parer com a conseqüència directa de la doctrina fixada per l'Audiència Nacional en el cas Bankia, al qual han seguit en idèntic sentit els casos Abanca i Banc Sabadell, si bé la Instrucció també cita dues sentències del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, dictades ja fa força temps però que se situen en la mateixa línia, com són la de 19 de desembre de 2002 i 6 de novembre de 2006. La Instrucció assenyala que el registre de jornada diària és obligatori, amb independència de la realització o no d'hores extraordinàries, i que "no és acceptable admetre l'absència de registre per no registrar-se hores extraordinàries, ja que el registre diari de la jornada és el pressupost que permet la compatibilització de totes les hores que es facin per deduir després l'existència de les extraordinàries". Igualment, es recolza en dos informes elaborats per la Direcció General d'Ocupació del MEySS, de dates 31 de juliol de 2014 i 1 de març 2016 (molt probablement, encara que sigui només una suposició per part meva, redactat el segon com a conseqüència de la doctrina asseguda per l'AN en els casos Bankia i Abanca), dels quals es recull un breu fragment i en els quals s'argumenta, amb encertat criteri al meu parer, que "per saber, per comprovar si s'han realitzat hores extraordinàries, és cal conèixer el nombre d'hores ordinàries de treball realitzades".

Però, en fi, la meva no estranyesa per la Instrucció no suposa que el text no hagi causat un ampli enrenou en el món empresarial ni en les seves organitzacions representatives, i n'hi ha prou amb un breu repàs a les seves pàgines webs per adonar-se'n, enrenou que molt probablement s'incrementarà pròximament un cop finalitzat el període de ?vacances de juliol i agost per a la gran part d'empreses i els seus treballadors. Reflex d'això són els titulars de diversos articles publicats a la premsa generalista i en la d'àmbit econòmic.

Que bona part de la preocupació existent en seu empresarial per la instrucció, i per les sentències de l'AN, deriva de l'incompliment anterior sobre el nombre d'hores extraordinàries efectuades, el seu no abonament i el no control, ho posen de manifest estudis i informes realitzats per les organitzacions sindicals que exposen l'important muntant econòmic que els treballadors van deixar de percebre per les hores extres no pagades. Les tesis de les organitzacions sindicals coincideixen, per una vegada, amb la de l'Administració Laboral respecte a l'impacte negatiu de l'incompliment normatiu en la matèria, ja que en la introducció de la Instrucció s'emfatitza que la creació d'ocupació i la consegüent disminució de desocupació "es compadeixen malament amb la realització pels treballadors ocupats d'hores extraordinàries de manera irregular, quan aquestes hores no es declaren o quan es fan per sobre dels límits permesos". Seria certament important, acabo, que la normativa es complís plenament, i que la Instrucció contribueixi que això sigui possible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema