Els 17 de la roca catalana

06.09.2016 | 09:30

Els impossibles no poden ser la solució de res. Concedir un referèndum d'independència a Catalunya és legalment estudiable però políticament impossible, perquè la immensa majoria de diputats del Congrés -inclosos molts de Podem, encara que dissimulin- ho troba i ho trobarà sempre inacceptable. Aquest factor queda descartat d'entrada, i amb ell qualsevol geometria de pactes que l'inclogui.

Per tant, dir que la qüestió catalana és el problema que impedeix la investidura es pot defensar amb les xifres de diputats a la mà, però és una afirmació sense més recorregut, perquè ningú no està disposat a solucionar aquest problema com a via per resoldre l'altre. Poden explorar qualsevol camí, però no aquest.

És evident que això complica l'aritmètica de la investidura, ja que s'ha de descartar qualsevol majoria que passi pels 17 vots d'ERC i el PDC. Al Congrés hi ha 350 diputats, però a efectes d'elegir cap del govern, els 17 són com una roca impassible i inamovible. Una massa de granit inatacable allà dalt, al galliner de l'hemicicle. El fet que un candidat obtingui 170 vots no significa que el candidat alternatiu pugui obtenir els altres 180, perquè els 17 de la roca no són accessibles a cap dels dos.

Un cop descartats els 17 diputats de la muntanya catalana, la majoria absoluta dels diputats que realment poden votar a favor d'un candidat se situa en 167, però la majoria absoluta reglamentària són 176. El pacte entre PP i Ciutadans suma 170 diputats, majoria absoluta dels realment disponibles, però insuficients per a la investidura.

Aquest trencacolls té poques solucions, a part de tornar a les urnes. Una sortida és l'abstenció de tot o part del PSOE, amb o sense el PNB per entremig. La segona és que a Ciutadans i a Podem tinguin una revelació mística i decideixin investir Pedro Sánchez. I la tercera és que ERC i PDC aparquin l'exigència del referèndum, arrossegant així Podem, i tots tres facin president el líder socialista. Costa d'imaginar els dos partits que governen Catalunya signant aquesta renúncia l'endemà que Puigdemont prometi a la CUP el RUI i la Lluna per superar la qüestió de confiança. De les altres dues sortides, la segona és molt més improbable que la primera: o el PSOE afluixa, o terceres eleccions generals en dotze mesos. I quant a la bufetada catalana de què parlava Puigdemont, no he vist ningú que s'hi posi gel.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema